Naturalment, aquestes botigues, no tenen l’encant del record de les esmentades abans, però el cert és, que hi ha estat, encara que avui la majoria, ja no hi siguin, en tot cas, només en el record.

   Al començament del carrer, a ca la Natàlia, abans a ca la tia Pepeta Morell, hi va haver una sucursal bancària primer i més tard, una oficina d’assegurances. A l’altra costat de la porta de l’escala hi hagué la carnisseria de la Carmeta Hortoneda a qui l’ajudava el seu marit, Joan Rofín que era escorxador, i quan van plegar, en va agafar les regnes la Margarida Ferrando, a qui ajudava el seu marit en Josep Coma que no era escorxador, però era de Gòsol. Ara ja no ha cap botiga en aquesta casa.

   A ca Baló que no n’hi havia hagut mai, ja que era una casa d’uns senyors benestants de Barcelona, i quan fou venuda, si va posar una peixateria que, amb el temps ha compartit els fruits del mar amb els de la terra, cosa ben poc habitual. Encara està oberta.

   Abans d’obrir-se aquesta peixateria, ja n’hi va haver una altra a mig carrer de la que en tenia cura l’Antonieta Ferré, també dita de la Farmàcia, i el seu marit, Anton Sendra li traginava les caixes de peix amb el gel corresponent. 

   A l’altre costat del carrer a ca la Carmensita, muller de Josep Magretan, tampoc no hi havia hagut mai cap botiga, però fou allí on l’Angelino Lara va obrir la primera rellotgeria i al tancar-la si va posar una xarcuteria que va durar poc temps.

   A ca l’Alba, on havia estat anys enrere a ca Casimir, si va instal•lar la Banca Catalana fins que fou engolida pel Banc de Biscaia i van tancar la paradeta. Al costat, a ca la mare, hi va posar una botiga de roba per la mainada i una mica de tot, la Nuri Alcové, també coneguda com Nuri Palom i quan va tancar si va posar una perruqueria, en principi per a dones, que esta oberta.

   Al davant, al tancar-se el forn de ca la Molas si van posar un parell d’establiments primer una joieria i al costat un mena de distribuïdora d’eines de perruqueria i estètica. Ara estan tancades.

   El “super magatzem” de cal Pamies es va partir en diferents locals dels quals, el de la seva filla Gert, n’és la continuadora en certa manera. Als altres dos locals, si han succeït diferents activitats: material elèctric, agència de viatges, restauració de mobles, llaminadures, etc. i ara en queda una activitat relacionada amb la pintura artística.

   Així doncs, al carrer Major, només han subsistit a cal Pàmies (ara minvat) i ca Vidal, de totes les botigues que hi he vist al llarg dels últims 60 anys. Si els hi afegim les altres dues obertes, podem constatar que, tot i ser el carrer Major, de catorze botigues o establiments que hi hagué, ara només en queden quatre. Deu ser cosa del progrés.