No hi ha cap dubte que el tornavís és un eina força útil, apreta i afluixa els cargols sempre que ens convé, tant si son de ranura com si son estrellats o de creu. Havia sentit dir que tenien altres utilitats, i ahir ho vaig poder comprovar. 

   Va ser quan, estant al tros, vora el migdia se’m va presentar un home alt i prim, d’aspecte magribí, segons em va semblar, que em va demanar quelcom per menjar, i li vaig oferir tomàquets, de collita pròpia, és clar. M’ho va agrair però, va insistir en que li aniria bé que li donés també un euro per comprar una barra de pa. 

   Però també em va demanar el mòbil. Jo em pensava que volia fer una trucada, però per comptes de trucar em va demanar l’anell que portava al dit, posat al dit de portar anells, és clar. Li vaig dir que això sí que no, res de res.

   I va ser aleshores, quan es va treure un tornavís, com si m’hagués de descargolar alguna cosa de la panxa, i jo, com un besaroca, li vaig donar. I com que la cosa li va anar bé, va aprofitar l’avinentesa per demanar-me la cartera, que no portava per sort, però no s’ho va creure i per això em va regirar les butxaques amb la ma que li deixava lliure el tornavís que no  anava fent la seva tasca intimidatòria. 

   L’home es va conformar amb la collita feta i se n’anà corrent com si anés al Mas de Larrard, i jo em vaig quedar sense l’anell que feia més de quaranta anys que portava sense haver-me’l tret mai, llevat d’una vegada que em van fer una ressonància magnètica. 

   No sé si el tornavís tenia la punta imantada o no, però el cert és que em vaig quedar encantat com un enze. 

   Avui, ho he anat a dir als Mossos.