Ahir llegia al diari, que el president de la Generalitat valenciana, presumptament implicat en l’afer Gürtel, estava de sort, el president del tribunal que l’havia de jutjar, és íntim amic seu. Quina xamba que tenen alguns, no? 

   De fet, segurament que deuen ser poques les persones d’aquest país, que arribessin a pensar, que de tot aquest enrenou de presumptes corrupteles, al voltant de càrrecs del PP en sortiria res en clar. Només cal veure el que ha passat amb en Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i màxim responsable popular en aquella província. Després de cinc anys d’haver-se destapat tot un reguitzell d’irregularitats legals, el “tio”, com si res, no solament va pel carrer tranquil·lament, sinó que a més es permet insultar a aquells que posen en dubte –més que raonable- la seva honradesa. Ves a saber si també son els jutges que li tenen por, si es té en compte que ja n’hi ha hagut set o vuit, que agafen el seu expedient i, veure’l i demanar el trasllat a un altre jutjat, és tot ú.

   Aquesta gent de la dreta se’n surten fàcilment de tota aquesta mena d’embolics judicials, com en el cas Naseiro o en Zaplana i la construcció de la “Tierra Mítica”, i tants altres de corrupcions urbanístiques a la costa de llevant. A més a més amb arrogància.

    Malgrat tot hi ha coses que el comú dels mortals no acabem d’entendre: Des del primer moment en que Garzón va destapar l’afer Gürtel, els màxims responsables del PP van proclamar a tort i a dret que es tractava d’una persecució al Partit justament abans de les eleccions basques i gallegues i que tots els implicats eren més honrats que la mare Teresa de Calcuta (si és que ho era). Passen els dies, i ara resulta que, menys Camps i Costa, a tots els demés els han donat de baixa del partit, inclòs un ex-conseller del govern de Madrid, això que eren tant honrats. Amb quina cullera es menja això?

   Tampoc no entenem, que vagin recusar al jutge Garzón, i que fos precisament qui ho fes, l’ínclit Federico Trillo (“manda huevos”), es veu que no tenien ningú més presentable, o potser és allò que deia més amunt, de l’arrogància. Aquest mateix jutge si no vaig errat és que va reobrir el cas Gal, i els populars bé que hi van sucar pa.

   Aquesta mena d’il·legalitats, estic ben segur que les fan gent de tots els partits que manen en algun puesto, el que no vol dir que ho facin tots. El cas és però que d’aquest macro-embolics que hem vist al decurs dels darrers anys, els resultats han estat ben diferents, ja que tant en el cas Filesa, com en el dels fons reservats, van fer cap a la garjola els que foren processats. És evident que hi ha diferències.

   I per més inri, els jutges encara fan vaga. (Ja sé que no hi té res a veure).