Fundació Valls, Democràcia i Progrés

L’esclerosi múltiple afecta a un milió cent mil (1.100.000) persones arreu del món. Als països occidentals, si exceptuem els traumatismes, l’esclerosi múltiple és la causa més freqüent d’alteracions neurològiques que es manifesten entre el començament i la meitat de la vida adulta. Existeixen proves que confirmen l’etiologia autoimmunitària de l’esclerosi múltiple, la qual apareix en les persones genèticament susceptibles d’adquirir-la que han viscut en determinats ambients que ho han afavorit.

Les manifestacions de l’esclerosi múltiple són variables, i oscil·len des d’una malaltia benigna fins a una malaltia d’evolució ràpida que incapacita el que la pateix, i que obliga a realitzar profundes modificacions en la forma de vida, en molts dels hàbits, en els objectius vitals en general, dels pacients i de les seves famílies.

Les complicacions que es deriven de l’esclerosi múltiple poden afectar a molts òrgans i sistemes; per tant, per a obtenir una òptima atenció clínica, és necessari tenir una orientació multidisciplinar d’aquesta patologia.

Dimarts, dia 12 de desembre de 2006 a les 10 de la nit (22:00 hores) al Teatre Principal, projecció de la pel·lícula:

HILARY Y JACKIE (1998) de Anand Tucker

Interpretada per Emily Watson I Rachel Griffiths

Sinopsi:

Film basat en la història real de les germanes Jacqueline i Hilary du Pré, dues germanes extraordinàriament dotades per a la música (sobretot Jacqueline) que els anys 50,s del segle passat van esdevenir nenes prodigi; Jackie, amb el violoncel i Hilary amb la flauta travessera. Hilary, tot i ser una gran flautista, es va casar i va formar una família, dedicant-se només esporàdicament a la música. Jacqueline vivia per la música –i amb la música- fins i tot després d’haver-se casat –o sobretot per haver-ho fet- amb el reconegut pianista i director d’orquestra Daniel Baremboim. Amb tot, la triomfadora, sempre va envejar (i cobejar) la vida tranquil·la i feliç de la seva germana. Encara en plena joventut (als 28 anys) va patir una esclerosi múltiple que la va mantenir prostrada 14 anys. Va morir el 19 d’octubre de 1987, als 42 anys.

Del film es pot destacar la interpretació de les dues actrius que donen vida a les germanes du Pré, totes dues nomenades als Oscar. Qui potser queda més desdibuixat és el personatge de Daniel Baremboim. La cinta ressalta, a part del talent de Jackie, ratllant a la genialitat, el seu caràcter egocèntric –de “winner”- que la porta fins i tot a l’adulteri (consentit?) amb el seu cunyat. El film es podria resumir amb aquella frase: “Quan el cello es queixa…el cel no plora. El gemec només pertany a les cordes terrenals, a través de les quals es va afinant una llàgrima”.

Dimecres, dia 13 de desembre de 2006 a ¼ de 9 del vespre (20,15 hores) al Teatre Principal Conferència – col·loqui sobre l’Esclerosi

Introductora i moderadora:

Sra. Maria Teresa Campanera Presidenta EMAT-Esclerosi Múltiple. Associació de Tarragona

Neurorehabilitació en l’esclerosi múltiple, a càrrec del Dr. Jaume Serra (neuròleg)

Diagnòstic i nous tractaments en l’esclerosi múltiple, a càrrec de la Dra. Mar Tintoré Subirana, cap Clínic de la Unitat de Diagnòstic de l’Esclerosi Múltiple de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona

A continuació s’obrirà un col·loqui.

L’acte compta amb el suport de:

Generalitat de Catalunya

Ajuntament de Valls

Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Valls

Xarxa de Cultura de Valls

Cine Club Valls/I.E.V.

Pius Hospital de Valls

EMAT – Esclerosi Múltiple Associació de Tarragona