SÓC FUNCIONARI..., I QUÉ?

29 Octubre, 2010 20:10
Publicat per eblanch, General

SÓC FUNCIONARI!!, ho dic sense vergonya, tot i que la meva visió segur que és esbiaixada per subjectiva. Tot i això, vull explicar que vol dir, per a mi, ser funcionari:

  • En primer lloc, hi ha un moment a la vida, habitualment de ben jove, en que has de decidir que vols fer..., a saber: crear la teva pròpia empresa, entrar al mercat laboral amb el teu títol sota el braç, o posar-te a estudiar amb la pretensió d'entrar a la funció pública. Totes les opcions tenen els seus "pros" i els seus "contres": amb la primera opció 'jugues fort', doncs si et surt molt bé en treuras molts diners a banda de la satisfacció personal..., però també pots esfonsar-te en el fracàs; amb la segona opció, desprès de fer currículum (això ja costa bastant més), si tens sort pots fer valdre la teva experiència i optar a un càrrec amb bon sou d'alguna gran empresa..., però també et pots passar massa temps al paro i amb sous 'mileuristes'; amb la tercera opció, sabs exactament com serà el teu futur..., sabs el sou o bé el nivell de sou que tindràs, on pots arribar, les tasques que desenvoluparàs, i que no tindràs el problema de quedar-te sense feina. Fins aquí una explicació somera i 'fàcil' sobre les diferències entre els funcionaris i la resta de la humanitat.


     Típica visió del funcionari.

  • El funcionari a canvi del sou (no gaire generós), d’unes escasses millores socials (sanitat, ajuts a l'educació.... etc.), i d'una baixa pensió de jubilació, obté una seguretat quasi 'vitalícia' en el manteniment del lloc de treball. Aquesta seguretat permet al funcionari ser independent, independent dels 'vaivens' polítics, ser independent dels poders econòmics i mediàtics..., o sigui que pot fer la seva feina sense por de les 'pressions externes'. En canvi, si l'empleat públic tingués una situació laboral poc estable, podria cedir prou fàcilment a les pressions d'empreses, polítics...etc. L'estabilitat és bona si volem una aplicació de la normativa (laboral, tributaria, judicial...etc.) justa per tothom. Sí, encara que ens sembli mentida, la situació podria ser bastant pitjor si els empleats públics estiguessin, totalment, al servei de polítics o d’empresaris sense escrúpols.
  • Bé, hi ara penseu en la pasada ‘dècada prodigiosa’, la de “España va bien”, la del creixement econòmic…,


     España...ba...vien...

     doncs en aquella dècada els guanys dels empresaris van ser més alts, els sous eren més generosos..., i en canvi el funcionari va continuar amb el seu 'sou', amb un IPC fixe del 2% (sempre inferior al real), i de tant en tant amb una 'congelació'. Es clar ni els grans empresaris, ni representants de la CEOE, ni tan sols els "sindicats", es van exclamar per millorar la situació del funcionari. En canvi, a l’actualitat quan les coses van malament, quan la crisi és persistent, desprès si que s'exclamen contra els 'privilegis' dels funcionaris. Al Sr. Botín (un dels que va manifestar-se d’acord amb la temporalitat del funcionari), li podria dir que si hi veu tants privilegis, com és que continua al capdavant del Banc Santander?..., que s'ho deixi i accedeixi al funcionariat, amb la corresponent oposició, i gaudeixi dels nostres 'privilegis'.



     El Sr. Emilio Botín, anunciant que vol
     ser funcionari!


 

  • És fàcil agitar a uns ciutadans, que ho passen malament, en contra d'aquells que no perdran la feina tot i la crisi. La contrapartida és que aquests privilegis són els garants del manteniment d'una Administració prou neutral i democràtica. Pensem que d'anul·lar-se l'estabilitat del funcionari, podríem estar donant pas a una Administració 'a mida' dels poders de sempre.




Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: