Ara que malauradament s’ha explicat que a Castella-Lleó han mort recentment (28 de desembre de l’any passat i 8 de febrer d’enguany) dues persones de la malaltia de les “vaques boges” em ve a la memòria quelcom en que hi he pensat moltes vegades, en relació a la influència dels mitjans informatius sobre la nostra vida quotidiana. 

            A Anglaterra s’havia detectat la malaltia de Creutzfeld-Jakob coneguda con de les “vaques boges” l’any 1985, però ningú deia res fins fa sis o set anys en que es va destapar, ves a saber perquè, i la notícia de l’existència d’aquesta malaltia al Regne Unit, va ser un tema estrella a tots els mitjans informatius durant una, dues i moltes setmanes. (A vegades penso que quan es parla o s’escriu molt d’un tema concret, potser és perquè no es parli d’altres afers, que no convé remenar).

 

            Doncs bé, es parlava tant d’aquesta malaltia que fins i tot al mercat de Vila-seca va baixar considerablement el consum de carn vacuna, i per extensió de carns en general. Va anar passant el temps, i les coses tornaren a son centre, i per arreu d’Europa anaven morint-se vaques d’aquella mateixa malaltia, i va passar més temps i de vaques se’n morien també a Catalunya per culpa d’aquesta malaltia (ja se n’havien comptabilitzat 57 casos a finals del 2007), i el consum de carn vacuna no se’n ressentia i és que la noticia era irrellevant i molts mitjans de comunicació ni l’esmentaven, o en tot cas molt de passada o en quatre ratlles en qualsevol raconet d’un diari.

 

            Està clar que, en relació a aquest tema les “autoritats competents” ja havien avisat que la població civil no corria cap perill de contaminar-se, però és que ja ho van dir des del primer moment, i les persones humanes no en fèiem cas en un principi i potser es va reprendre el consum, més que res, perquè ningú en parlava.

 

            Aquest paper de les autoritats sanitàries em fa present un altre afer semblant, el de la “febre del pollastre” també coneguda com la “grip del pollastre” que va aparèixer al sud-est asiàtic fa cinc o sis anys, i del que també se’n feu un gran desplegament informatiu a tots els mitjans i a tots els nivells, i també va tenir efectes al consum local, però menys. On sí que va tenir efectes va ser en les polítiques sanitàries de prevenció, ja que segons directives de l’Organització Mundial de la Salut, tots els estats europeus van venir aconsellats i “obligats” a adquirir uns quants milions de dosis de la vacuna Tamiflu que, sense gaires garanties d’eficàcia havien de tenir en reserva.

 

            Les vacunes les fabricava en exclusiva la multinacional farmacèutica suïssa Roche, que no cal dir, devia fer una bon negoci. Però a més, resulta curiós que en realitat l’empresa que li va vendre la patent a Roche va ser l’empresa farmacèutica Gilead Sciences Inc. el principal accionista de la qual és Donald Rumsfeld Secretari de Defensa dels Estats Units, els quals es reservaren el proveïment dels excipients i acompanyants, que valen tant o més que la pròpia matèria activa de la vacuna.

 

            Aleshores, un es pregunta: els mitjans informatius son ingenus? O es que reben pressions perquè es parli molt d’una noticia determinada.

 

Joan Clavé