Arran dels darrers esdeveniments i polèmiques sobre l'actuació policial en l'afer del desallotjament dels antibolonya, m'ha vingut al pensament una idea que fa molt de temps que em volta pel cap i que aquests esdeveniments em confirmen. Es tracta del corporativisme que s'està estenent per la societat actual. Ja m'avanço dient que sóc fermament anticorporativista. En els darrers anys han aparegut molts sindicats que agrupen treballadors de sectors molt concrets i deslligats de la resta de treballadors del nostre sistema econòmic i productiu. Això, en argot popular, se'n diu mirar-se el melic.

Així, doncs, hem vist aparèixer sindicats de pilots d'aviació, de taxistes, de mestres, de metges, de periodistes, de policies, etc. Podria anar seguint. Tots ells al marge del conjunt de treballadors. No sé si seria millor dir passant de la resta de treballadors del mateix sector o d'altres sectors. Penso que aquesta dinàmica ens empobreix una mica a tots i empobreix l'esperit de l'autèntic sindicalisme. La solidaritat entre tots els treballadors i treballadores i l'internacionalisme del moviment sindical.

Aquest tipus de sindicat tendeix a reduir la seva activitat a l'extrem de no importar-los res més que allò que els afecta de manera directíssima. De retruc, redueix molt la seva amplitud de mires i els seus objectius. Amb aquesta tendència no és estrany veure com en mobilitzacions generals de la nostra societat, de la classe treballadora, aquests sindicats no apareixen mai. Ni en vagues generals, ni en manifestacions contra la crisi, ni res que no els interessi molt directament.

El sindicalisme de classe penso que és el que entronca molt més amb valors com la solidaritat, el compromís. És molt més transversal. D'aquesta manera supera molt fàcilment les acusacions de ser antiquat. Avui tothom reconeix que les societats i les organitzacions en xarxa són les més eficients i les més modernes. Doncs, bé, el sindicalisme que practica el sindicat al que pertanyo s'encardina en aquests paràmetres. Un sindicat de policies tendirà, per corporativisme, a defensa sempre els policies. Un sindicat de periodistes defensarà sempre els periodistes. Un sindicat corporativista, des del meu punt de vista, té habitualment una manca d'autocrítica evident. En les diverses vagues generals en les què he participat no hi hi he vist mai aquests sindicats mobilitzant-se.

El meu sindicat també té mancances i coses a millorar, només faltaria. Però valors com la solidaritat, l'internacionalisme, la cooperació hi són ben presents. No sóc capaç de veure aquests valors en aquests altres sindicats. La democràcia té aquesta grandesa, permet la diversitat. Però aquesta diversitat no implica necessàriament un millor servei a la societat, un millor servei als treballadors. A mi sempre m'ha admirat el model escandinau. Allà el 80% dels treballadors estan afiliats a sindicats on hi conviuen des de treballadors de coll blau a treballadors de coll blau. Que aquí no hàgim aconseguit això es deu a molt i diversos motius. Quaranta anys de dictadura, errors del propi moviment sindical, etc. De motius segurament no en falten. Però el que més ens manca és la consciència que junts podrem avançar molt més que no pas disseminats. Això ja ho sabien els nostres avantpassats que al llarg de la història ens han anat donant exemples que la unió realment fa la força. En tots els àmbits.