El bloc de les activitats de l'IPHES

21 Abr, 2013

Es tracta de l'evidència més antiga de rivalitat directa entre els nostres avantpassats i aquests grans carnívors

Els homínids van arribar primer, la van esquarterar i es van emportar les potes i el crani per aprofitar el moll i el cap

Molt probablement, és la principal troballa arqueopaleontològica trobada fins ara a Orce

Aquestes dues il.lustracion del dibuixant Mauricio Antón reprodueixen dues escenes que podrien haver estat molt quotidianes al Plistocè per aprofitar les restes dels megaherbívors, com la d'aquest mamut. Els homínids serien en primer terme els qui intentarien treure'n profit de l'animal i, més tard, arribarien les hienes.

Fa 1,3 milions d'anys, Fuente Nueva-3 a Orce (Granada) era un lloc que acollia les primeres poblacions d'homínids que havien arribat a Europa. El paisatge estava caracteritzat per la presència de molta aigua i una gran varietat de fauna, entre la qual abundaven els grans mamífers, especialment els megaherbívors, com Mammuthus meridionalis (elefant), Hippopotamus antiquus (hipopòtam), Stephanorhinus hundsheimensis (rinoceront), Bison sp. (Bisó), o Praemegaceros verticornis (cérvol gegant de grans banyes), al costat d'altres espècies de menor grandària.

Aquest va ser el context ambiental que va acollir als autors dels primers ganivets de pedra a Europa, elaborats amb la matèria primera localitzada als voltants, especialment sílex i calcàries dolomítiques. Amb aquests estris podien, per exemple, aprofitar els cadàvers dels grans megaherbívors que trobaven normalment en llocs pròxims a rius i deus, com és el cas de Fuente Nueva -3.

Esquelet parcial de Mammuthus meridionalis de Fuente Nueva-3 i distribució espacial de copròlits i eines de pedra

Un dia del Plistocè inferior

Això és el que va passar un dia del Plistocè inferior, fa 1,3 milions d'anys, al trobar-se amb les restes d'una elefanta (se sap el sexe per la morfologia de la mandíbula) pertanyent a l'espècie Mammuthus meridionalis, antecessora dels mamuts llanuts que posteriorment van poblar el continent europeu.

Qui va arribar abans al cadàver? Qui es va menjar la carn més fresca?

Molt probablement, l'elefanta s'havia acostat moribunda a un bassal per beure i va acabar morint allà. Els homínids van esquarterar i es van menjar part del cadàver, però no van ser els únics a treure-li profit. Com segurament va passar moltes altres vegades, les hienes gegants de cara curta de l'espècie Pachycrocuta brevirostris, de més de 110 kg de massa (poden arribar fins als 160 kg), també rendibilitzar els seus nutrients.

Ara bé, qui va arribar abans al cadàver? Qui es va menjar la carn més fresca? "Els homínids". Així ho interpreta Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg i investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), coautor d'un article que ha publicat la revista Quaternary International sobre la competició per els recursos entre homínids i hienes.

Les afirmacions de Martínez-Navarro es basen en l'estudi d'un esquelet de Mammuthus meridionalis trobat a la campanya d'excavació realitzada a Fuente Nueva-3 l'estiu de 2001, que va ser extret dos anys després. “A aquest fòssil li faltaven els membres, tant anteriors com posteriors, a més del crani, però es va conservar gran part de l'esquelet axial, amb la pelvis i la columna vertebral completes, unes quantes costelles, una escàpula i la mandíbula lleugerament desplaçada", puntualitza el paleontòleg de l'IPHES.

Eines de pedra que van ser trobades al voltant de l'esquelet de l'elefanta

El mateix investigador insisteix: "Normalment el sentit comú condueix a les conclusions més encertades. És de suposar, aplicant el principi de l'actualisme (segons el qual els agents o causes que actuen en el present ajuden a entendre els successos del passat) que aquells homínids eren individus que, tot i haver desenvolupat ja la necessitat de menjar aliments animals, base del procés de la diferenciació i evolució del gènere Homo -respecte a la resta de primats que són bàsicament vegetarians-, no van aconseguir desenvolupar una capacitat digestiva tan elaborada com els grans carnívors per processar restes animals en avançat estat de putrefacció, tal com fan les hienes o els cànids".

A això cal sumar que en aquestes etapes tan primerenques no hi ha cap evidència que els homínids servir de manera sistemàtica el foc. "Per això, hem d'imaginar -precisa Martínez-Navarro- que els nostres avantpassats havien de menjar carn fresca, centrant-se especialment en les regions proteiques menys tòxiques, com els paquets musculars dels membres que, a més, contenen els ossos llargs on s'acumulen grans quantitats de medul·la, d'alt rendiment calòric, com el fèmur, l'húmer, el radi, el glaçó i la tíbia".

Maria Patrocinio Espigares, investigadora de la Universidad de Málaga i primera signant de l'article, excavant a Fuente Nueva-3

Crani i moll

El mateix succeeix amb el crani, on es troba el cervell, sumament nutritiu, i que al costat del moll, són queviures especialment importants per als nens acabats de deslletar, que no poden mastegar adequadament aliments més durs, i també són necessaris per a la manutenció dels individus ancians desdentats, el que permet allargar la seva longevitat i, amb això, transmetre la seva experiència i coneixements a les generacions més joves.

"Curiosament, aquestes parts menys tòxiques i més nutritives, són les que li falten a l'esquelet", afegeix Paul Palmqvist, coautor del treball i catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Màlaga. "Per això, hem de considerar que els nostres avantpassats van treure rendiment a l'avantatge d'arribar els primers al cadàver, van tallar i es van emportar les potes i el crani, van marxar el més ràpid que van poder i tot seguit les hienes van acabar amb la resta del cadàver, ja que van estar menjant allà mentre hi va haver alguna cosa encara comestible", afegeix.

Paul Palmqvist,investigador de la Universidad de Málaga, i Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES, a Orce - Jordi Mestre/IPHES

Els copròlits

Hi ha altres dades més que indiquen que les hienes van arribar més tard, considera María Patrocinio Espigares, primera signant de l'article, professora associada a la Universidad de Málaga i membre del Museo de Prehistoria y Paleontología de Orce. "D'una banda -conta aquesta investigadora- van ingerir grans quantitats de carn i vísceres, ja que els copròlits són de color fosc a causa de que van menjar molta quantitat de matèria orgànica i poc os, ja que en cas contrari serien més clars, a causa de la major presència de matèria mineral".

 Copròlits blancs de P. brevirostris (hiena) del nivell arqueològic superior de Fuente Nueva-3 (A) i més fosc copròlits trobats envoltant l'esquelet de M. meridionalis

D'altra banda, "els copròlits se situen majoritàriament en el lloc on haurien trobat els ossos de les extremitats, cosa que indica que van ser dipositats allí amb posterioritat a la seu desmembrament i transport".

Precisament, una de les aportacions científiques més interessants durant l'excavació va ser la troballa de 34 copròlits (excrements fossilitzats) de la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris, entorn a l'esquelet de l'elefanta, tot això al costat de 17 resquills de sílex amb les quals els homínids haurien aprofitat les restes de l'animal. "Això suggereix que el cadàver d'aquest megaherbívor va poder servir d'aliment a dos grans consumidors de carronya: la hiena gegant i els nostres avantpassats homínids, afirma Bienvenido Martínez-Navarro.

"Amb aquesta investigació -afegeix- s'ha verificat una evidència clara de competència per l'aprofitament de la carn entre els dos supercarronyers esmentats sent el cas més antic que es coneix de competència directa per l'aprofitament d'un cadàver de megaherbívoro entre ambdós" .

A més, prossegueix, "molt probablement sigui la principal troballa arqueopaleontològica trobada fins ara a Orce i representa la punta de l'iceberg del que el jaciment de Fuente Nueva-3, i els altres de la regió, brindaran en un futur pròxim de cara al coneixement del gènere de vida dels nostres avantpassats més primitius".

Referència bibliogràfica

Espigares, M.P., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P., Ros-Montoya, S., Toro, I., Agustí, J., Sala, R. (2013). “Homo vs. Pachycrocuta: Earliest evidence of competition for an elephant carcass between scavengers at Fuente Nueva-3 (Orce, Spain)”. Quaternary International 295, 113-125.

technorati tags: carnívors , homínids , arqueopaleontologia , indústria lítica , elefanta , fauna , carnívoros , hienas , coprolitos , megaherbívoro