El bloc de les activitats de l'IPHES

3 Abr, 2013

Les restes de fauna que rebutja durant la seva alimentació permeten saber, per exemple, on va habitar i el seu paper en la formació d'alguns jaciments

Així es constata en un article publicat al Journal of Archaeological Science que ha comptat amb la participació de membres de l'IPHES

Esbrinar com s'acumulen les restes que formen un jaciment arqueològic, quines modificacions i alteracions han patit des que són abandonats i quins agents han intervingut és clau per entendre el comportament dels homínids. La tafonomia és la ciència que s'ocupa d'això. Ocorre de vegades que identificar els protagonistes no és gens fàcil. Per aquest motiu, estudiant les marques i costums dels principals acumuladors de restes, es pot discriminar millor si la causa ha estat antròpica o no.

En aquest context cal emmarcar una investigació que ha publicat el Journal of Archaeological Science, i en la qual han participat tres membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Antonio Rodríguez-Hidalgo (que ha liderat el treball), Palmira Saladié i Antoni Canals, a més de científics d'altres entitats. En l'estudi es demostra que el linx ibèric és un gran generador de residus.

Alguns exemples de marques de dents produïdes pel linx: la 1 i 2 en una mandíbula, la 3 i 4 en restes de cranis, la 5 i la 6 sobre ossos de les extremitats, 7 osca produïda amb la cúspide d'una dent sobre el vora de fractura, 8 empremta (tipus de marca en la qual el teixit ossi col·lapsa i deixa impresa la forma de la dent) en un os de les extremitats - IPHES

Per fer possible aquesta recerca es va efectuar una recollida sistemàtica de restes rebutjats pels linxs durant la seva alimentació. "Ens centrem en restes de conill perquè és la presa principal, i gairebé exclusiva, del linx ibèric", puntualitza Rodríguez-Hidalgo. Tot això va tenir lloc en dos dels centres de cria en captivitat del linx ibèric que hi ha a la Península, a El Acebuche (Parc Natural de Doñana, Huelva) i a La Olivilla (Montes de la Aliseda, Jaén).

L'investigador de l'IPHES, Antonio Rodríguez-Hidalgo, autor principal de l'article - Jordi Mestre / IPHES

El linx ibèric quan menja descarta recurrentment restes de la seva presa que pràcticament no ha tocat. Si el consum de preses es realitza diverses vegades al mateix lloc, per exemple una cova o abric, aquestes restes poden generar importants acumulacions que contribueixen a la formació d'un jaciment. "Sabem que ha estat aquest animal per alguns trets que observem en els fòssils, propis de la seva manera de fer. Per exemple, hi ha una gran quantitat de petits ossos complets, una gran fracturació en els ossos llargs i una molt escassa presència de mossegades a tots ells", comenta Rodríguez-Hidalgo.

Diferències amb els humans

En canvi, quan l'acumulació és deguda a l'acció dels homínids, "les restes de conill es caracteritzen per la seva variabilitat. De vegades tenen marques de tall, però en altres no. Unes vegades poden estar cremats i altres no. Però el que més caracteritza a les acumulacions antròpiques és el tipus de fracturació i la combinació d'aquesta amb les anteriors (marques de tall i ossos cremats)", puntualitza el mateix arqueòleg.

Diferents marques de dent produïdes pels linxs sobre ossos de conills - IPHES

A més, els linxs no creen un tipus de fracturació molt característic, en canvi els homínids sí: "Són els cilindres diafisaris, uns tubs buits d'os que es formen en trencar els extrems (les articulacions). És la canya d'un os llarg", afegeix Rodríguez Hidalgo.

Tot això s'analitza per tal d'establir patrons que serveixin per caracteritzar acumulacions de conills generades perl linx ibèric i per diferenciar aquestes de les protagonitzades per altres depredadors de conills no humans (guineus i rapinyaires) i humans (homínids antics i humans moderns).

Estudis tafonòmics

Els estudis tafonòmics sobre petits carnívors són molt nombrosos, sent d'especial interès per a la paleoantropologia aquells que depreden principalment conills, ja que tant els homínids antics com els humans moderns, consumeixen molt aquest animal, sobretot durant el Paleolític superior. "Necessitem conèixer com altres depredadors de conills modifiquen els ossos quan els mengen i descarten per, d'aquesta manera, diferenciar les restes de conills menjats i rebutjats en un sòl d'ocupació d'un jaciment pels homínids dels quals han estat acumulats per altres animals", afirma el mateix investigador.

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món - Programa de conservación "ex-situ"lince ibérico

A la península ibèrica els principals depredadors no humans de conills són l'àguila imperial, àguila real, duc, guineu i linx ibèric. Tots tenen molts estudis tafonòmic experimentals previs, però el linx ibèric ha estat molt poc estudiat per la seva escassetat i dificultat de trobar tant en llibertat com en captivitat, ja que només queden uns 200 exemplars, sent el felí més amenaçat del món.

Actualisme

"En aquest context, el nostre estudi se centra en el linx ibèric com a agent tafonòmic", assegura Antonio Rodríguez. "Hem fet una recerca que té com a base l'actualisme. "La nostra premissa és: els linxs ibèrics d'avui dia basen entre el 95 i 100% de la seva dieta en conills, el que presumiblement era idèntic durant el Plistocè i deixen restes senceres de les seves preses sense consumir. Analitzant aquests fòssils podem obtenir patrons de representació anatòmica, de fracturació i de formes i mides de les modificacions tafonòmiques (mossegades). Aquests patrons ens serveixen com analogia. Per tant, construint els nostres perfils o patrons experimentals podem aconseguir una sèrie de dades que ens ajudin a inferir el paper dels linxs en conjunts arqueològics", conclou.

Referència bibliogràfica

Rodríguez-Hidalgo, A.; Lloveras, Ll.; Moreno-García, M.; Saladié, P.; Nadal, J.; Canals, A., "Feeding behaviour and taphonomic characterization of non-ingested rabbit remains produced by the Iberian lynx (Lynx pardinus)", Journal of Archaeological Science (2012).

technorati tags: lince ibérico , conejos , tafonomia , antrópico , arqueologia experimental , homínidos , naturaleza , depredadors , archaeology , subsistence strategies , paleoecology