www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

20 Feb, 2013

Els esquerrans haurien tingut avantatge en situacions de lluita per l’efecte sorpresa dels seus moviments, diferents als de la majoria

Aquesta ha estat una de les principals aportacions del congrés internacional Tarragona Laterality Conference (TLC) celebrat a l’IPHES

També s’han identificat mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres, que expliquen l’aparició del bipedisme o l’augment de volum cerebral

Notícies anteriors 1 i 2

grup participants

Imatge d'equip de tots els participants al simposi, a les portes de l'IPHES, al campus Sescelades de la URV - Jordi Mestre / IPHES

L’efecte sorpresa dels moviments dels esquerrans, que hauria estat un avantatge evolutiu important en situacions de lluita, o la identificació de mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres, que expliquen l’aparició del bipedisme o l’augment de volum cerebral, són algunes de les principals aportacions científiques del congrés internacional Tarragona Laterality Conference (TLC) celebrat a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) de l’11 a l’13 de febrer.

En total, hi va haver 19 ponències d’experts internacionals sobre diferents temes relacionats amb l’organització i la lateralitat del cervell, és a dir, amb la divisió d’aquest òrgan en dos hemisferis, com s'hi interrelacionen entre ells i com es distribueixen les funcions. Això fa que, per exemple, per a tasques manipulatives, s’utilitzi més una mà que l’altra.

Gran quantitat d’estudis

“Les xerrades van deixar palesa la gran quantitat d’estudis que s’estan realitzant en l’actualitat”, comenta Marina Lozano, investigadora de l’IPHES i coorganitzadora del simposi juntament amb Natalie Uomini de la Universitat de Liverpool (Regne Unit). Una d’elles ha estat la ponència del Dr. Michel Raymond, de la Université de Montpelier (França), que va explicar la hipòtesi de la lluita, “segons la qual els esquerrans haurien tingut avantatge en situacions de competitivitat física per l’efecte sorpresa dels seus moviments, diferents als de la majoria dretana”, assenyala Marina Lozano. El professor Raymond considera que les persones esquerranes estan més adaptades a competir amb dretanes, i no a l’inversa, ja que hi ha molta més gent que utilitza la mà dreta.

Michel Raymond i Marina Lozano

El professor Michel Raymond durant la seva intervenció, amb Marina Lozano - Jordi Mestre/IPHES

L’investigador de Montpellier va declarar que aquesta hipòtesi s’ha provat en l’àmbit de l’esport, perquè és com un combat ritualitzat, amb les seves regles particulars i, efectivament, s’ha demostrat que entre els campions d’esports, on interactuen dues persones, hi ha molts esquerrans presents. Per exemple, al tennis, al ping pong o a l’esgrima

En un altre ordre de coses, al simposi es van comentar els estudis genètics duts a terme per Tim Crow (Universty of Liverpool, UK), els quals han demostrat “l’existència de mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres que expliquen temes clau en l’evolució humana com l’aparició del bipedisme, l’augment de volum cerebral o l’aparició dels mecanismes físics que permeten la parla i el llenguatge”, destaca Marina Lozano.

Participants al hall de l'IPHES

Les sessions es van desenvolupar a la seu de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

D’altra banda, va quedar de manifest que l’existència de lateralitat manual és una característica que va aparèixer amb l’Homo heidelbergensis, segons la ponència d’aquesta investigadora. Per la seva part, David Frayer de la University of Kansas va constatar que els neandertals presentaven una proporció de destres i esquerrans igual que en la nostra espècie, l’Homo sapiens.

El llenguatge

També van despertar molt d’interès un parell de ponències que defensaven l’estreta relació entre llenguatge i la lateralitat cerebral i manual. “La seva existència en el llinatge evolutiu humà es va establir en  l’Homo heidelbergensis amb les múltiples evidències anatòmiques que aquesta espècie exhibeix segons les investigacions del Dr. Ignacio Martínez de la Universidad de Alcalá de Henares (UAH. Madrid)”, ha indicat Marina Lozano. En la mateixa línia  s’expressen els treballs que va presentar James Steele de l’University College of London (UK).

Els ximpanzés

Al simposi es va poder comprovar com un dels temes que més s’estan estudiant en l’actualitat és la lateralitat manual en ximpanzés. En aquests sentit, es va comptar amb la participació de tres convidats que treballen amb ximpanzés i bonobos: Linda Marchant de la Miami University (USA), Miquel Llorente de la Fundació Mona (Riudellots de La Selva, Girona) i Amandine Chapelain de la Universitee de Rennes (França). Tots tres intenten esbrinar l’ús preferent d’una mà per a realitzar tasques complexes, per part dels ximpanzès.

Fundació MONA

Els estudis efectuats a MONA han permès obtenir evidències que són cabdals per a conèixer les claus de la lateralitat manual en els primers representants del gènere Homo, tal i com va explicar Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i investigadora de l’IPHES.

Visita a MONA

Visita a la Fundació MONA, al Centre de Recuperació de Primats de Riudellots de la Selva - Jordi Mestre/IPHES

Precisament, els participants al simposi es van traslladar el darrer dia a la Fundació Mona, on la seva directora Olga Feliu, i Miquel Llorente, els hi van mostrar les instal·lacions, a més d’explicar-los-hi les diferents línies d’investigació que s’estan duent a terme amb aquests animals.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: