29 Nov, 2012
Qui és qui a l’IPHES: Marina Lozano, especialista en l’estudi del desgast dentari de les poblacions prehistòriques
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Qui és qui a l'IPHES “Aquesta disciplina permet conèixer les característiques físiques dels aliments de la dieta d’aquests grups i identificar usos de la dentició com a eina o tercera mà”
L'arqueòloga Marina Lozano - Jordi Mestre/IPHES
El meu nom és Marina Lozano i estic especialitzada en l’estudi del desgast dentari de poblacions prehistòriques, que és la meva activitat principal a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Quan cursava primer curs de la carrera d’Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana i vaig començar a participar com a voluntària en les activitats del grup de prehistòria dirigit per Eudald Carbonell.
La meva vinculació a l’IPHES es remunta als inicis d’aquest centre de recerca ja que quan es va crear era becària d’investigació (FPI de la Generalitat de Catalunya) i estava realitzant la meva tesi doctoral sota la codirecció del professor Carbonell, actualment director de l’IPHES, i de José Mª Bermúdez de Castro, codirector de l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA). Posteriorment, l’any 2007 vaig començar a formar part de la plantilla d’aquest institut per investigar sobre microdesgast dentari de poblacions humanes, un fet que és possible observar amb el microscopi electrònic, ja que amb aquest aparell podem apreciar els danys, usos, etc, que han tingut les superfícies dentàries. Gràcies a aquesta disciplina podem conèixer les característiques físiques (dur/tou, abrasiu, àcid...) dels aliments que componien la seva dieta i també podem identificar usos de la dentició com a eina o tercera mà per a realitzar diverses activitats. Actualment, ho estic aplicant en poblacions del Calcolític (4.700-4.500 anys abans d’ara) i Edat del Bronze (4.400-4.100 anys abans d’ara) del jaciment de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), i en el cas del processament de pells i fibres vegetals en grups de les primeres poblacions de Xile.
Al Departamento de Antropología de la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Chile analitzant restes fòssils del jaciment de Cuchipuy, ubicat a aquest país - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES
La meva primera feina en aquest àmbit, però, la vaig dur a terme amb motiu de la meva tesi doctoral, centrada en el desgast dental d’origen cultural dels individus d’Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca). Posteriorment, he estudiat altres poblacions de diferents cronologies (mesolítics, neolítics, calcolítics, primers pobladors d’Amèrica etc) seguint la mateixa metodologia. Aquesta consisteix en analitzar les denticions amb microscòpia electrònica de rastreig per a identificar-ne els patrons de desgast dentari.
Això ho podem saber perquè els diferents aliments que ingerim són mastegats amb la dentició posterior (premolars i molars) i segons la seva duresa i la seva capacitat d’abrasió deixen unes marques a les superfícies dentals en forma d’estries i/o forats. Amb l’anàlisi de les superfícies dentàries amb microscòpia electrònica de rastreig obtenim imatges d’aquests trets de desgast que posteriorment mesurem i comptem. Segons la densitat de trets, la seva morfologia i mesures podem determinar si els aliments ingerits eren més o menys durs, abrasius, resistents, fibrosos, etc, determinant d’aquesta manera si són d’origen vegetal o animal. A més, podem arribar a deduir si havien estat ingerits crus o cuinats i el grau de processament previ al que havien estat sotmesos. En tot cas, per identificar els aliments concrets que haurien format part de la dieta hem de buscar el suport de les evidències arqueològiques que ens indiquin la presència d’espècies determinades d’animals i vegetals.
Amb el microscopi electrònic de rastreig als Serveis de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES
Pel que fa a l’ús de la dentició com a eina o tercera mà, la metodologia emprada és molt semblant, encara que en aquest cas estudiem la dentició anterior (incisives i canines) en lloc de la posterior a la qual m’he referit abans. Els trets de desgast identificats són comptats, descrits morfològicament i mesurats. Amb aquestes dades podem esbrinar les activitats efectuades: estirar i tensar materials entre les dents, pressionar materials, partir, tallar etc.
En aquests moments s’estan realitzat treballs experimentals consistents en desgastar dents humanes procedents d’extraccions clíniques. Amb elles es duen a terme diferents activitats i amb diversos tipus de materials. Els patrons de desgast resultants varien segons el material que s’ha processat (pell, fibres vegetals, tendons, etc), així com la intensitat i durada de l’acció. La comparació dels patrons experimentals amb els arqueològics ens permet establir l’ús que les poblacions pretèrites van donar a les seves dents.
Un dels reptes d’aquesta disciplina, i de la meva feina en particular, és establir patrons de microdesgast que permetin una millor comparació entre poblacions. Depenent de la cronologia d’aquestes, la manera de preparar i d’ingerir els aliments (crus, bullits, processats etc) pot modificar substancialment el microdesgast dentari amb la qual cosa trobar unes pautes generals, segons el tipus d’alimentació, pot facilitar molt el nostre treball.
Excavant a Atapuerca, en primer terme - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES
Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és la diversitat de poblacions que puc estudiar des de les primeres d’Europa (Homo antecessor) fins a d’altres molt més recents (com les societats caçadores i recol·lectores actuals) i d’àmbits geogràfics distants (Europa, Amèrica, Austràlia...).
Una de les dificultats amb que més sovint m’he d’afrontar és l’estat de conservació de les restes, ja que per poder realitzar estudis de microdesgast les superfícies dentals (esmalt i dentina) han d’estar en bon estat.
Una de les anècdotes que ara voldria recordar especialment és que vaig rebre la petició d’un artista conceptual americà per utilitzar les imatges de microdesgast dentari d’alguna de les meves publicacions. Segons ell, la morfologia detectada li serviria d’inspiració per a una de les seves creacions. Però mai més he sabut res!
technorati tags: dents , prehistòria , dieta , alimentación , Chile , Archaeology , microanalysis , palaeoanthropology , subsistence strategies , paleoecology
