El bloc de les activitats de l'IPHES

2 Oct, 2009

• Alguns membres d'aquest institut havien treballat amb ell al jaciment El Sidrón i hi ha qui el va tenir de professor

"Lamentem la seva mort a la vegada que volem destacar la gran tasca científica que va realitzar sempre. A més entenia l'arqueologia com la concebem nosaltres, pel caràcter rigorós i socialitzador que li donava a la feina", ha declarat Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) amb motiu de la mort del catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Oviedo Javier Fortea el dijous 1 d'octubre. Alguns membres de l'IPHES havien treballat amb ell en el reconegut jaciment de neandertals El Sidrón (Astúries), un dels més importants d'Europa, que actualment dirigia. Altres, com Ramon Viñas, va coincidir amb ell en coves d'art rupestre de València fa molts anys, i hi ha qui el va tenir de professor.

Javier Fortea al jaciment El Sidrón - Grup de Paleoantropologia Humana, MNCN (CSIC)

Javier Fortea va néixer a Arnedo (La Rioja) el 1946 i era un dels estudiosos del Paleolític més importants en l'àmbit de l'Estat espanyol i internacional. Marcos García, col·laborador de l'IPHES, ha destacat: "Va ser l'autor de la síntesi moderna sobre l'epipaleolític, és a dir, de les últimes societats caçadores i recol·lectores, a la península ibèrica, va excavar en nombrosos jaciments del Paleolític superior de Cantàbria (La Viña , Llonín, Lluera ...) i va investigar sobre art rupestre del Paleolític cantàbric ".

Rosa Huguet, investigadora de l'IPHES que ha excavat amb ell al jaciment El Sidrón manifesta: "El professor Javier Fortea era el director dels treballs arqueològics de la cova del Sidrón (Piloña), però tot era l'ànima del projecte. Ell era un paleolítica lliurat a la causa, no es cansava mai". I ha puntualitzat: "Sempre estava ple d'energia, les 24 hores del dia durant 7 dies a la setmana. Constantment estava donant voltes a diferents aspectes del projecte ja fossin científics o burocràtics ".

Huguet considera que la personalitat de Javier Fortea permet entendre bona part de l'èxit de les investigacions dels neandertals de la Cova del Sidrón. Ha remarcat, a més, "la seva meticulositat i perfeccionament en els treballs de camp, que fins que la salut li va permetre dirigir a peu d'excavació campanya rere campanya. La seva generositat científica i la seva humilitat davant la importància dels resultats obtinguts, la seva capacitat d'escoltar als altres (fos quina fos la seva edat o jerarquia científica), i alhora transmetre coneixements, el seu to de veu pausat però alhora ple de curiositat i contundència en les discussions científiques, són alguns dels trets que destacaria de Javier Fortea en aquests anys de col·laboracions ".

Javier Fortea, a la primera fila, el segon per l'esquerra, amb l'equip científic que treballa al jaciment El Sidrón - Grup de Paleoantropologia Humana. MNCN (CSIC)

Leticia Menéndez, col·laboradora de l'IPHES que el va tenir com a professor a Oviedo recorda: "Era un arqueòleg de la vella escola, només calia assistir a les seves classes per adonar-se de la seva qualitat científica i l'enorme quantitat de coneixements que albergava. Passejava sempre pensatiu i capcot pels passadissos de la nostra Universitat. Era un d'aquells personatges que en arribar a la facultat prens com a referent, desitjant viure en algun moment experiències com les seves ja el nivell ànsies arribar algun dia ".

A la Universitat d'Oviedo, on exercia com a catedràtic des de 1981, impartia classes de Prehistòria general i Art paleolític, matèria en la qual es va convertir en una personalitat de referència dins i fora de la regió cantàbrica. Va contribuir molt sòlidament a l'impuls de la recerca a Astúries, a través de multitud d'excavacions i investigacions relatives tant a l'art parietal com a l'evolució del paleolític a la regió. Jaciments com Les Mallaeta i La Cuina a València, La Vinya i Llonín o les coves de Tito Bustillo, Candamo, La Lluera I i II, Sant Adrià, Covaciella o el Bosc i finalment Sidrón, a Astúries, van ser llocs on Fortea va deixar una empremta científica d'incalculable valor.

Però els seus primers treballs fora d'Astúries es van orientar també en una primera etapa a l'estudi i definició de l'Epipaleolític mediterrani, l'art esquemàtic i fins i tot de les societats iberes i romans.

"Evidentment, malgrat la seva pèrdua física, la seva tasca continua viva - afirma Leticia Menéndez- per a totes les futures generacions d'arqueòlegs gràcies al llegat científic que ens deixa".

technorati tags: Paleolític , art rupestre , El Sidrón , IPHES , Javier Fortea