Diumenge, Desembre 06, 2009
Torna a Sorrento
Bona nit Bloc,
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
En compensació aquí tenim al Pavarotti, li dedico a ella, una de les persones mes estimades de la meva vida, de fet ella es la meva vida.
Gràcies Josep Maria, penso molt amb tu.
Petons,
Hola Arare, dona, això de la veu esquerdada es una cosa guai sinó que m’hem dius de la Chavela ? A mi les veus de “cazalla” m’encanten. Canta es boooooooooooooooo !!!!
Petonets,
abraçada
una abraçada, Rosa
Una bonica cançó que a casa cantaven tots... a casa sempre hem estat molt melòmans, la única que tenia la veu esquerdada era jo, és una assignatura pendent!
:)
Bon dilluns, guapa!
