La Llei pel Dret a l'habitage no resol els problemes actuals, ni a curt ni a mig termini
11 Març, 2007 21:10
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
La Llei pel Dret a l’Habitatge no és l’instrument que aporta les SOL·LUCIONS DIRECTES, URGENTS I MASSIVES que en el context actual és necessiten.
Aquest projecte de Llei ha estat presentat de forma trimofalista pel Govern de la Generalitat com a símbol dels suposats esforços que dedica el tripartit a facilitar l’accés a l’habitatge a les persones.
Doncs bé, de l’aprovació d’aquest projecte, malhauradament,
- NO servirà per frenar l’augment del preu dels habitatges; (si els preus fan un retrocés serà per altres motius, la ressaca que comença a detectar-se en el mercat pot col·laborar a que és varii la tendència actual).
- NO és a partir d’aquesta llei per la qual l’endemà de la seva aprovació, els ciutadans puguin demanar noves ajudes per llogar o comprar un habitatge,
- i NO és aquesta la llei que, per exemple, la que determina quants pisos de protecció pública han d’estar iniciats o acabats d’aquí a final de legislatura.
Per tant, tot i que el projecte te algunes virtuts, cal demanar al Govern que no es generin falses expectatives en un àmbit molt sensible per als ciutadans, ja que en cas contrari s'entra de ple en la irresponsabilitat.
Cal doncs, de forma paral·lela a la Llei impulsar un Pla de mesures urgents, que posin remei immediat a la greu situació actual. ¿¿El "PACTE NACIONAL PER L'HABITATGE"??
La Llei que fa un diagnòstic del problema de l’habitatge i té un caràcter parcial, tècnic, i excessivament burocràtic i intervencionista, i que com ja ha afirmat alguna força sindical (UGT), i amb la que en aquest cas coincidim, alguna de les propostes que presenta és autèntic “fum”. I jo entenc que algunes de les millores que planteja estan buides de contingut.
Cal destacar aspectes del projecte en els que hi estic totalment d’acord.
- La voluntat de crear un mercat públic de lloguer d’habitatges a Catalunya (crec que els objectius de crear habitatge de lloguer a un preu assequible hauria d’arribar al 75% dels que l’Administració és proposi construir).
- La priorització de la construcció de nous habitatges en règim de protecció oficial (HPO),
- Els majors instruments al servei de les administracions per perseguir l’existència de pisos pastera, i lluitar així contra la sobreocupació
- Les mesures per lluitar contra el mobbing immobiliari,
- Les mesures per garantir la qualitat del parc immobiliari i residencial i fomentar-ne la conservació,
- La possibilitat de concedir nous incentius econòmics a la rehabilitació,
- Les mesures per fer més transparent la intermediació immobiliària,
- La lluita contra l’infrahabitatge o,
- El reforçament dels drets dels consumidors en el procés de compra d’un habitatge,
Serveixin aquests indicatius a nivell d’exemple. Aquests aspectes són positius, fins i tot en alguns casos caldria reforçar-los encara més i, finalment, d'altres són declaracions de bones intencions, que poden quedar en un no res si no s'hi destinen els recursos suficients.
Malhauradament però hi ha aspectes que tal i com està redactat el projecte a hores d’ara interpreto que són altament negatius (veure opinió sobre el lloguer forçòs en aquest mateix bloc), però això serà objecte d’anàlisi en altres articles que aniré introduint.
Mentre la Llei ja ha començat el seu tràmit parlamentari, en farem des d'aquí el seguiment.
Comentaris
esperem un acostament de postures poden ser uns mesos durs
salutacions
Publicat per rossend 13 Mar 2007, 19:23
Te lo escribo a ti, Carles, como se lo podría escribir a cualquiera de los de tu gremio. (perdona ante todo que te tutee, lo hago por lo informal del asunto).
Te podría enumerar ahora mismo una larguísima lista de confrontaciones absurdas, de diálogos estériles que los políticos manteneis a traves de los medios de comunicación. ¿os creeis que somos tontos? ¿os estais cachondeando de nosotros? ¿a qué jugáis?.
Acepto que como personas lo que deseais es vuestra felicidad. Es lógico y normal. Lo raro sería que fueseis aunetnticamente altruistas (que es lo que vendeis). Pocas , poquísimas personas en el mundo consiguen eso.
Acepto también que el juego es así. Tu trabajas para el pueblo, te desvives pàra el pueblo y de rebote eres feliz al ganar dinero , fama y/o satisfacción personal. Pero no paseis de la raya. No nos vendais que sois hermanitas de la caridad, no somos tontos.
Trabajad y punto. Si us plau.
Dona l'impressió de que esteu més contents amb les desgràcies del altres que amb les fites pròpies.
adeu.
Publicat per pepito grillo 14 Mar 2007, 13:30