Aquesta setmana és d'aquelles en las que miris on miris no hi ha res de menjar per casa. La nevera plora, la fruitera fa pena, el congelador té glaçons,...
He decidit començar per omplir la fruitera...
Aquesta setmana és d'aquelles en las que miris on miris no hi ha res de menjar per casa. La nevera plora, la fruitera fa pena, el congelador té glaçons,...
He decidit començar per omplir la fruitera...
Tic-tac, tic-tac, tic-tac,...
Falten 3 dies per arrencar el meu treball sobre scrap teràpia amb Kds, us hi espero...estic molt nerviosa i amb moltes ganes de començar amb aquest nou repte. Tot i que jo ja fa un parell de mesos que hi estic treballant, no sé si sortirà com espero i la gent ho seguirà, espero poder fer una valoració positiva.
Fins d'aquí tres dies!!
Em sento tan satisfeta d'aquest dibuix de la meva filla, que és el que penjo avui. És el primer dibuix que té forma d'alguna cosa per a mi. Ja sé que per a ella els seus gargots són coses, però aquest és de nena gran!!
Des de la meva cuina no veig direnctament el carrer, ja que a continuació hi tinc l'eixida i a la finestra de l'eixida hi tinc dues plantes de menta...m'encanta tocar-les i olorar-me els dits.