Avui no us deixo cap treball, cap conte,... Avui us deixo una conversa curta que m'ha fet pensar i riure. Ha estat una conversa amb la la meva filla, que encara no té dos anys.
La conversa ha sorgit tot mirant plegades un catàleg d'aquells plens de joguines, que per aquestes dates les grans superfícies, cadenes de joguines i altres ens fan arribar puntualment a les bústies.
De sobte la meva filla m'ha dit “mira mama castells”, que és com anomena a les peces que té per fer construccions. Jo li he preguntat si volia demanar-ne als Reis i ella m'ha mirat amb una cara molt especial que posa de vegades i m'ha contestat: “Noooooo, aquí a casa tinc castells, no Reis, no compreu castells a la nena. Són aquí, a casa. Assies, Reis!! no cal que compreu castells a la nena”.
Ja us podeu imaginar la cara que m'ha quedat després de sentir a la meva filla.
