CARTELL ARTISTIC DELS 250 AYS DEL ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA

26 Febrer, 2008 11:44
Publicat per jfk, General

 per Jordi Freixa     jfk@tinet.org    www.jordifreixa.com

 

 

 

El cartell artístic que avui presentem a estat obra del artista Tarragoní, Armat  i amant de la nostre estimada Setmana Santa; JORDI Freixa i Querol (Tarragona 1952). 

 

El cartell es carregat de simbolismes i segons ens transmet el mateix artista,  per entendrel hem de començar dividint-lo en tres parts que son a la vegada la ensencia de la Setmana Santa ; La religiosa i mes important, l ‘històrica i la Tradicional.  

 

LA RELIGIOSA; Tenim a dalt i al centre, el SANT CRIST DE LA SANG presidint el treball, i representa Jesús crucificat, el mes gran sacrifici que mai un home a fet per l’humanitat.  

 

LA HISTÒRICA; El gran marc, Romà i Visigòtic entrellaçat entre si,  representa la base Romana i Goda, aquest darrer poble en la seva conversió al cristianisme,   fou la  base i garantia de continuació (a partir del segle V è dC.), de les creences Cristianes, prenen el relleu, El Sacre Imperi Romà Germànic i així de poble en poble fins els nostres dies, També representa a la Reial i Venerable Confraria de la Purísima Sang de Nostre Senyor Jesucrist on dins de la seva Casa de la Sang axepluga als Senyors, a les Senyores de la Soledat  i als coneguts, ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA, ( ELS ARMATS), protagonistes aques’t any per al seu 250 aniversari.   

 

El mar del fons; Simula una postal de primers del segle passat mono cromada en color morat que es el color de la penitencia de la Setmana Santa, el  Mar es el  Mediterrà o Mare Nostrum com era conegut en temps del Imperi, es el bressol de la nostra Civilització portadora aquesta  al igual que l’home de virtuts i defectes.  

 

LA TRADICIÓ;  Es en si la Setmana Santa, Simbiosi entre la mateixa tradició, Art, Cultura i sobre tot  fe , d’aquesta, neix la processó dels Sant Enterrament un dels actes mes populars i místics d’aquesta Setmana Gran dels Cristians, Car com definir aques’t aconteixement que any darrera any desperta tan d’interès per part de tanta gent?, dons per exemple, La processó del Sant Enterrament es una recreació Històrica del darrer Sopar, Passió, Mort i Enterament de Jesús fill de Deu fet home que morí per a redimir-nos del pecat original.  

 

Els Armats ;  Guardia d’honor areus  de la famosa guàrdia pretoriana encarregada de guardar  i rendir honors al César Romà de torn, ara ho fan a Jesús, en una  evolució coneguda popularment com  acataments, car fan també la famosa guàrdia d’honor el Dijous Sant al vespre a la Església de Natzharet;  El Divendres Sant a primera hora de la tarda surten de l‘esmentada església a recollir el passos, aquesta  vora mitja centúria coneguda a Tarragona com ; a ( COHORT ROMANA) son l’avantguarda de la processó del Sant Enterrament  i així es de fa 250 Anys, a la fi del seu recorregut processional tornen el vell mig de la processó per fer els acataments i escoltar al Sant Crist de la Sang fins a la seva església.  

 

Al cartell podem veure començant de dalt a vaig i d’esquerra a dreta  una primera pàgina d’un quadern de DIVULGACIÓ TURÍSTICA de Tarragona del  any 1935, es el record gràfic  dels Armats d’una època on no ia constància fotogràfica, la segona secuencia es la del Capità Manaies Sr. Fornós que marcaré una època als Armats dels anys 60 per la seva serietat i marcialitat, es part dels meus records de la infantesa on sentat en una cadira a la cantonada del Carrer Nou del  Patriarca somiava en que algun dia seria Armat , continuem, i tenim un Armat dels 60 que simbolitza als Armats en la guàrdia d’honor del Dijous Sant desprès del Ofici a l’església de Natzharet, a continuació trobem els Armats a les muralles en la Torre del Arquebisbe al fons, lloc emblemàtic de la ciutat on segurament a l’antiga Tarraco es trobava el Govern Militar, al mig i sota el sant crist de la sang tenim als Armats davant de la Catedral dues instantaneas que simbolitzen dues coses, Històricament el pas de l’època Romana a la Medieval i per altre part  la constància gràfica del blanc  i negre al color i que  també comença en aquestes fotos l’època del Armats del nou mil·leni, continuem i tenim els Armats amb el símbol del Senat Romà, ( S.P.Q.R.,) rendint acataments al Sant Crist de la Sang i acabant en la secuencia de la missió complerta, els Armats tornen al seu estatge passant davant del Pretori, Patrimoni del que fora de ven segur el Palau del Governador Civil de Tarraco o pot ser el Palau d’August en la seva estada a Tarraco per controlar les guerres Ibèriques contra Càntabres i Asturs, (Segle Ier. aC.), per ser, ell fora el creador de la guàrdia pretoriana per defendres de possibles envejosos enemics, no fos cas que li passes com al seu oncle Juli Cèsar.   

 

CONCLUSIÓ; Els ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA,  arreus d’aquella guàrdia pretoriana, o del Manipulo que a Jerusalem fa 1975 anys els obligaren a complir la legislació vigent, es rendeixen honrosament als peus de Jesús Crucificat i prometen seguir servin-lo ara i com  fa 250 anys amb Orgull, Respecte i Honor.   

 

Això es el que e volgut  transmetre en aques’t senzill cartell artístic, moltes gràcies.   

 

JORDI Freixa i Querol 

 

Armat de la Sang de Tarragona     

 

Fotografies; Família Fornós, JORDI Freixa i Mari Ángeles Acebes.

Fotografies del cartell oficial dels 250 anys dels

Armats de la Sang de Tarragona.

 

Primera plana d'un cartell de divulgació Turística del any 1935

(Època Republicana)

 

Capità Manaies dels anys 60 Sr. Josep Fornós.

 

 Armat dels anys 50

 

Armats dels anys 60 a les muralles.

 

Armats 2005.

Armats 2006.

 

Acataments a Palau.

 

 Recollida de Passos, Divendres Sant de 2007.

 

 

Foto de familia del acte de donació del cartell conmemoratiu

 dels 250 anys del armats de la Sang de Tarragona.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Exposició A LA VORA DEL RIU de Josep Maria Dalmau.

11 Febrer, 2008 18:36
Publicat per jfk, General

per Jordi Freixa  jfk@tinet.org    www.jordifreixa.com

           Sala de Arte del Ateneu de Tarragona.
Del 13 de febrero al 12 de marzo de 2008.

14 de Febrero de 2008.
En el Ateneu de Tarragona tuvo lugar el pasado día 13 de febrero el acto inaugural de la exposición fotográfica de Josep María Dalmau, muestra que constituye un manifiesto valiente en defensa de nuestro querido, pequeño y maltratado río Francolí. Presidió el acto la consellera de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Tarragona, Carmen Crespo, con el señor Pere Camarasa, presidente de la entidad y otros miembros de la junta directiva. Se trata de una brillante colección de fotografías a todo color en torno a la situación del río, a su fauna y a su flora, a los ataques que vienen sufriendo y a la necesidad de su preservación.

Es difícil decir cuales nos han gustado más, aunque uno tiene cierta debilidad por la aves acuáticas, de las que hay una buena representación, si bien tampoco faltan volátiles de otros tipos, insectos y también mamíferos, entre ellos corderos y cabritos que aún pastorean por la ribera, y las fotos que pudiéramos propiamente llamar de denuncia de las agresiones que soporta el cauce, provenientes de la industria y de toda clase desagües más o menos controlados. Aconsejamos a los tarraconenses en general que no se pierdan esta exposición, que desearíamos ver muy divulgada y en otros escenarios de la cuenta del río.


Carme Crespo preside el acto junto a Pere Camarasa

 

Abrió el acto el presidente del Ateneo, señor Pere Camarasa, quien afirmó que la exposición podría calificarse como de realidad de nuestro río Francolí. Se refirió, en concreto, a los vertidos que se hacen en su cauce, y en concreto al ocurrido hace pocos días, como consecuencia de un descuido en una gran petrolera. Sería conveniente, dijo, que ninguna empresa de esta potencialidad pudiese cometer negligencias y que la actual exposición fuese declarada de interés público y de carácter itinerante, petición a la que nos adherimos.

PALABRAS DEL COMISARIO

Jordi Freixa, vocal y comisario de exposiciones del Ateneu de Tarragona, tras destacar la labor de Dalmau como fotógrafo, dio lectura al manifiesto que ha redactado el autor de las fotografías, en el que habla de la realidad que convive con nosotros, la realidad del río Francolí, al que a veces solo miramos si “fa una malifeta”. Está bien que nos preocupemos del Amazonas o de los problemas de otras cuencas, pero en cambio no lo hacemos de nuestro río, de su cuenca, de su fauna y de su flora, que deben ser preservadas.

Aves, reptiles e insectos que deben sobrevivir, en medio de una realidad que tenemos la obligación de salvaguardas.


Josep Maria Dalmau junto a algunas de sus obras

INTERVENCION DE CARMEN CRESPO

Cerró el turno de discursos la consellera Carmen Crespo, quien tras manifestar que era una emoción y un honor el presidir la inauguración de una muestra como esta, señaló que ella es la responsable municipal de las basuras, de los espacios verdes, de la conservación de la naturaleza, que si es preciso debe cambiarse para mejorarla en todos los sentidos. Destacó de la muestra el amor por la fotografía, pero también por la natura y por nuestro río.

Hay elementos que van contra la naturaleza, y pidió al autor de las fotos que nos ayude a preservarla, para que el Ayuntamiento pueda llevar en adelante una gran labor en defensa de la natura, sus dos ríos - Gaià y Francolí - y toda la zona costera. “Las industrias habrán de trabajar con nosotros, debe exigírseles que cumplan las leyes, pero también que ayuden a las autoridades en la misión de mantener la naturaleza”. Para ello se está en contacto con la Generalitat y las autoridades de la Diputación de Barcelona, que cuentan con medios y experiencia adecuados en el tema.

Tras declarar inaugurada la exposición por parte de Carmen Crespo, los asistentes fueron obsequiados con una copa de cava. La muestra está abierta al público en general en los locales del Ateneu en la tarraconense calle de Sant Magí.

PEDRO J. ORTEGA



El presidente entrega a Dalmau la insignia de plata del Ateneu

Manifest de Josep Maria Dalmau sobre el Francolí:

A la vora del riu

Abans de començar, vull dir que si goso envair la vostra sala a la que tants artistes potser amb mes mèrits que jo i voldrien exposar, no es pas per afany de protagonisme. Vull exposar una realitat que tan mateix ésser al nostre costat i conviure amb ella, no veiem.

Os parlo del nostre riu Francolí. Tan mateix, sols en recordem de ell quant fa una malifeta i se surt de mare. No em pensat mai que quant ho fa es en defensa pròpia vers les agressions que hom i fa contínuament.


Dalmau con Carme Crespo, Pere Camarasa y Jordi Freixa

En aquest breu recull de fotografies, vull mostrar la realitat del nostre riu. No es un riu important, ha nascut quasi tan modest i pobrissó com jo. Car es el nostre riu, el meu riu. Vaig néixer en una masia al seu redós i ha canviat tan des de les hores, i no pas cap a be.

Ens preocupem per les selves del Amazones, les balenes i el canvi climàtic, es bonic, queda lluny i es políticament correcta. Car el nostre riu, ple de pestilències fumejants, peixos morts, la seva aigua espoliada i contaminada; això es massa prop, direm que no es important no fos cas que al omplir el dipòsit del cotxe ens fessin pagar uns cèntims mes. A mes, les nostres endormiscades autoritats de tan en tan, com a una dona del carrer el maquillant amb una grossa capa de maquillatge a la part que mes es veu i així tirem un temps mes.

Aquest, no es el nostre riu; ja una fauna i una flora que vol viure, un ocells que any rere any tornen i veuen mes reduït el seu espai, uns petits ramaders que obstinadament encara i fan pasturar les seves ovelles. D’això parla aquesta exposició. Un petit recull de magnifiques fotografies de gran qualitat "malfieu-vos de l’immodèstia dels modestos" que volen mostrar aquesta realitat.


Josep Maria Dalmau

Veureu els nostres petits insectes lluitant per sobreviurà en un ambient hostil, vistoses aus que encara adornen els nostres paisatges riberencs i també, no seria honest amb mi mateix si no ho poses, aquelles agressions que hom comet en el nostre riu.

Com va dir un de mes important que jo, es una veritat incomoda, car anem tirant. Malgrat tot, no tindria sentit aquesta exposició si no tingues una vessant reivindicativa i optimista, em de creurà que cada dia ja mes sensibilitat per el medi ambient, i si mes no; aquestes fotografies poden ser força didàctiques i entretingudes també per els mes menuts.

Josep Maria Dalmau
http://www.fondoimagenes.com



Jordi Freixa i Querol
Vocal i comissari d'exposicions del Ateneu de Tarragona.

www.ateneutarragona.net

 

 

Disseny Poster; JORDI Freixa i Querol.

 

Tot seguit algunes de les fotografies del autor de l'exposició;

Josep Maria Dalmau i Fortuny.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs