A pesar del temps segueix vigent
20 Febrer, 2008 16:48
Publicat per clarisu,
política
Aquest article ja fa anys que va ser escrit i públicat , lamentablement encara segueix vigent
ESTIMAT PSUC
Aquest és el títol d’un llibre d’una psuquera, que va deixar el carnet del PSUC el dia que es va acabar la pantomima de congrés que va organitzar Iniciativa per Catalunya a l’any 97, amb la finalitat de congelat definitivament el partit i tot el que representava.L’històric PSUC tant en l'exili com a la clandestinitat va ser un espai de trobada per a tothom que lluités a favor de les llibertats, per militar en el PSUC no calia ser comunista, així va ser com hi van entrar tanta gent, ejemple en son l'avui ministre Piqué, l’Anna Birulés i altres.Una vegada recuperades les llibertats, per coherència uns van sortir-se'n , però d’altres s’hi van aposentar aconseguint a l'any 86, no és sap ben bé com ser secretaria general, quan de comunista no en tenia ni en té res (fill del secretari d’en Cambó, havent cursat estudis als Estats Units -quina casualitat els governs dels Estats Units odien els comunistes-, tant mateix, ja tenia la idea d’arraconar els comunistes (Avui 20/8/2000, per exemple). A l'any 87 proposa la creació d’IC amb la finalitat d’integrar altres cultures polítiques –NE, Verds, independents-, els psuqueros -innocents- no van tenir cap inconvenient, la gent del PSUC ja havia demostrat ser gent oberta, el que no esperàven és que els seus interessos no corresponien als del secretari general doncs el que ell volia era tenir-lo sumsumit o mort.Tenir-lo sumsumit li donava l’oportunitat de despertar-lo cada vegada que els seus interessos ho necessitessin.Després de molt de temps que les sigles del PSUC no apareixien, aquestes de mica en mica i quan és políticament correcte van sortint, això succeeix després de l’últim congrés que va fer que la gent del PSUC (els que militàvem abans de recuperar les llibertats, no els que hi entraren després quan no hi havia perill i més aviat vestia) encara quedàvem a IC ens en vam sortir i forméssim el PSUC viu. Des de les hores, IC li ha anat treien la pols, fent actes com l’homenatge en Solé Barberà, exposicions històriques i per últim celebrant el 65è aniversari de la seva fundació, invitant a assistir al sopar a històrics que ja fa anys que no figuren com afiliats a IC, un exemple en Gregorio Lòpez Raimundo, per descomptat no hi va assistir Tota aquesta pantomima sols té la finalitat de despistar a la gent que no fa un seguiment de les trames polítiques fent-los-hi creure que els comunistes encara segueixen estant amb ells, naturalment amb el suport de la majoria dels mitjans de comunicació (TV, ràdios, diaris)És cert que tenen la propietat de les sigles i els béns obtingut del treball de tots, però sobretot dels sacrifis dels que se’n van anar.A l'any 87 recuperàvem la nostra identitat sota el nom de PSUC viu, tot i els entrebancs que tenim per sortir a la llum pública, no ens avergonyim del que som i no tenim d’anar canviant o modificant el nom, en funció de el que es porta.