Si fa anys els meus estius es podien resumir amb el número de concerts de Lax'n'busto als que havia asistit... aquest estiu que encara no ha acabat es podria valorar per les vegades que he vist actuar el Joan Dausà. Des de'l primer cop que vaig escoltar el Jo mai mai aquest noi m'ha sapigut captivar, la seva tendressa, i el seu sentimentalisme, sense ser carrincló, amb un toc dolç. I ara, al haver escoltat aquesta canço als seus concerts, i buscar-ne un video, m'arriba al cor i em fa estimar més la música.
Joan Dausà - Ja no et brillen mai
Ja se que no vas anar a estudiar anglès.
Ja se que vas anar a Londres amb ell.
I el dia que tu i jo feiem anys, anaveu agafats de les mans per green park.
I jo sol a casa esperava la teva trucada.
Ja se que la Merce no existeix.
Ja se que els dijous sopes amb ell.
I que et recull al parc a les nou, o sota l'arc els dies que plou.
I et lleves i esmorzes cansada i deixes al plat la torrada.
Potser no és més que un detall, però es que els teus ulls ja no brillen mai.
I des de el llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany.
I trenco aquest silenci odios per dir-te:
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
No saps que avui et vinc a buscar.
Sorpresa! Anem a un concert del Serrat.
No veig que et faci gaire ilusio però penso que potser les cançons t'animen.
I ell canta Lucia i em giro i et veig adormida.
Potser no és més que un detall, però es que els teus ulls ja no brillen mai.
I des de el llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany.
I trenco aquest silenci odios per dir-te:
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
