Avui dissabte hem fet sortida amb la bici de carretera. Una sortida llampec des de dos quarts de vuit fins a dos d’onze.
Quatre ciclistes hem fet la pujada a Colldejou per després enfilar la carretera de Pradell de la Teixeta i baixar cap a Duesaigües amb el vent a favor i a fondo.
Com cada any hem fet la ruta pels Ports de Beseit. Sortint des de Caro fem tota la pista trenca-cames fins arribar a Fredes on ens fotem un bon esmorzar calòric i tornem pel mateix trajecte.
El trajecte és un no parar de pujades i baixades, que si bé no són durissimes, l’acumulat es fa notar.
L’arribada al Bar de Fredes.
Quan hi ha gana, no hi ha res com un combinat número 2.
Comença la tornada (amb la panxa plena).
I just començar la primera pujada tenim l’única avaria del dia. Un pedal que no volia rodar.
El que d’anada eren baixades, de tornada són pujades. Buf !
Ruta completada. 1.500 metres de desnivell positiu acumulat. 63 km.
Penseu que aquest diumenge dia 26, mentre la nostra colla serem al Mont Caro es podrà veure per Redbull TV la segona prova de la Copa del Món de MTB. Espectacular a tope!!
La Ruta del Císter és una de les sortides maratonianes de la nostra zona. 109 km i uns 2.500 metres de desnivell acumulat positiu fan que completar-la sigui una experiència èpica.
A les 8 del matí sortíem de Montblanc. Feia fresqueta, però de moment no plovia, així que avanti a popolo.
El primer punt d’interès és el Monestir de Poblet, on hi fem la foto de rigor.
Tota la ruta ha estat protagonitzada pel fang i els núvols que tapaven l’escalfor del sol. Feia frescota.
Els quilòmetres van passant.
Això sí, el bon rotllo és la tònica dominant en tota la jornada.
Arribem al segon monestir de la ruta: Vallbona de les Monges. Aquí toca esmorzar.
Continuem fent pujades i baixadetes i gairebé ja tenim el 50% de la ruta feta.
Arribem a Belltall.
A Rocafort de Queralt és un bon moment per confirmar la ruta amb el GPS.
Però una punxada del Manolo ens fa esperar l’arribada de tothom durant uns minuts, que són ideals per descansar una mica.
Al capdamunt del Puig de Comaverd, esperant per fer un reagrupament. Feia força fred.
En tota la ruta hem trobat molt de fang i també molts rierols que ens netejaven les rodes.
Hem tingut poques avaries. El David però en aquests moments havia trencat un radio i punxat.
Ara que la Conca de Barberà és típica per les plantacions de cereals.
Fent camí per arribar a dinar a Santes Creus.
I per fi, després de 85 km arribem a Santes Creus. Aquí podrem dinar, tot i que els bars s’estan quedant sense pa i sense gaires ganes de servir dinar a 11 ciclistes esforçats.
Una simpàtica parella s’ofereix per fer-nos la foto de grup.
Després de dinar entrem en la part final de la ruta. Ja portem molts quilòmetres a les cames i encara queda una pujadota.
Però també tenim ànim d’admirar la Barraca de Ca l’Augé, barraca típica de pedra seca.
I la pujada del coll de Prenafeta és matadora i malparida. Amb 95 quilòmetres a l’esquena es fa molt, molt, però que molt pesada.
Darrere el cap del Manolo s’observa com no gaire lluny ja estava plovent. Sentíem els trons.
Ja només quedava fer la baixada i anar planejant fins a Montblanc per completar la súper-etapa.
Han sigut moltes hores de bicicleta però la satisfacció del moment de l’arribada s’ho val.
Hem sigut onze FINISHERS. Visca !!!
