LA BICI DE L'ALBERT

Una altra de maratoniana. Anar fins a Santes Creus i tornar suposa fer més de 105 km. Que són planers i de “baixa” dificultat tècnica, d’acord, però superar la barrera dels 100 km amb la BTT és una qüestió d’èpica i coratge.
Avui s’ha de destacar que érem un pilot de més de 20 ciclistes. Feiem patxoca!



L’Alberto al capdavant del grup tirant, va ser la constant del matí i el que va propiciar que la velocitat mitjana no baixés dels 20 km/h.










La millor manera d’atabalar a la pausada gent del bar de Santes Creus és presentar-te sense avisar més de vint ciclistes morts de set i gana i amb el coet al cul per continuar la llarga ruta.

La protocol·lària sessió de fotos a les escales del monestir:


El Juan Carlos en posició de recolliment per demanar que la tornada fins a Cambrils sigués un fàcil descens.


I comença la tornada, però de cara amunt.





Anant tants ciclistes i fent tants quilòmetres i vam tenir la sort de no patir cap avaria.

L’índex IBP classifica aquesta sortida amb 94 punts.
IBP_SANTES_CREUS

Pels voltants de St. Joan celebrem la Festa de la Bicicleta a Cambrils. És el dia en que els petits i grans, homes i dones, ens posem la bici a sota el cul i fem una ruta d’uns 14 km per Cambrils. És divertit.

Abans de la sortida de la prova s’ha de fer la inscripció, on et donen el dorsal i un val per esmorzar xocolata desfeta amb coca. Boníssima i molt bé de preu.
Hi ha participants de totes les edats.

I entre tots gairebé arribàvem als 900 participants.

Com que feia molta calor s’ha produït una situació curiosa, en una de les aturades per reagrupar a la gent més lenta tothom s’amagava sota l’ombra d’un pi. Ningú volia avançar ni un metre per quedar-se exposat sota la solana. Ja, ja, ja.

Diumenge al matí cinc famílies senceres (amb alguns avis i tot) havíem de fer la Via Verda des d’Arnes fins al Pinell de Brai. Gairebé 30 km amb un secret: que tots són de cara avall (no cal pedalar).

Però si vas amb un grup divertit, l’excursió és divertida.







L’atractiu principal de la ruta són els nombrosos túnels que s’han de travessar.

Fins i tot portàvem un remolc per portar una princesa.

Els túnels disposen d’il.luminació pròpia. Gairebé les llanternes de les bicis no fan gaire falta. Però sempre n’hi ha algun que el tema falla.

L’èxit de l’expedició s’ha fet possible gràcies a la maxi-furgo que el Jordi pilotava, encara que sense frenar-la.

Dissabte 8 de juny érem al càmping d’Arnes on hem disfrutat d’un cap de setmana de BTT i família.
Teníem un track per fer uns 30 km que pintava molt bé. Quan el vam acabar tots coincidíem que havia sigut un pal. Ens va tocar caminar massa.
A la zona dels Estrets ja havíem de creuar el riu.

Però la zona és preciosa.

Els senderons pel mig del bosc estaven perfectes. Una mica enfangats per la pluja de la matinada però es podien fer bé. Després ja ens començaríem a enredar més.

Les muntanyes rocoses sempre presents.

El Geert demostrant com es baixa a sobre d’una 29″

I el Jordi, tot i que magullat, no es quedava curt.

Tota la zona és molt humida, contínuament has de passar rierols, i alguns tenen pontets.

Aquí ja començava la zona més fastigosa. Molta pedra que feia impracticable tant les pujades com les baixades.

Ens ha tocat caminar empenyent la bicicleta per sobre de la roca. Una mica s’accepta però tant…



De tornada al càmping no ens podíem encantar que els homes havíem de fer la barbacoa (bé, els homes no, l’Alberto).