LA BICI DE L'ALBERT

A les 8 del matí sortíem del Pinaret un munt de ciclistes (homes i dones), per pujar cap a Puigcerver.

Ens ha respectat la pluja. Però el senderó de baixada estava humit, verd i bonic.



Hem tingut unes quantes avaries: càmera de fotos que no es posava en marxa, dues o tres punxades, dues o tres caigudes, trencament de quadre, …

El nou tram des del camí de la Creu de Formatge fins a Alforja té una part de pujada dura i també una part final de baixada divertida.

Des de les Borges he hagut de baixar amb el quadre trencat, el plat petit i a poc a poquet.

Sortida amb les bicis de carretera. Pujada a Llaberia i baixada fins a Pratdip per esmorzar l’entrepà de truita i recuperar forces per després passar per la carretera de Pratdip a Colldejou i les seves dures rampes.
Hem sigut força gent, més d’una dotzena.
El Víctor, el Miguel i el Paquito tirant del grup abans de començar l’ascensió al coll de Llaberia.

Cases de Llaberia.

Fotos de grup.


Baixant el coll hi ha hagut una caiguda. Rascades al genoll i al colze. No és greu però serveix per posar un plus de precaució.
A Pratdip havíem d’esmorzar.

I després enfilant la carretera cap a Colldejou.

Vaig fer una ruta del Barber per comprovar les novetats que, com sempre, ens descobreix per a tots. Pujant per Botarell, bassa del Gos i més a munt per acabar sortint a la carretera del pantà. I des d’allí s’endinsa a la muntanya per una pista particular (hi havia una cadena però oberta) que explora tota la zona anomenada Les Galaupes on hi destaquen les fortes pendents. També cal destacar les senyals d’avís: “APICULTOR. ATENCIÓ ABELLES”. Però ahir estaven dormint perquè no les vaig veure sortir de les arnes, n’hi devia haver una quarantena.

Aquesta zona, de Botarell fins a Duesaigües és molt bonica, molt boscosa.

Després de Duesaigües el track em feia pujar cap a la gravera de la Ponderosa on les rampes s’incrementaven fins a desnivells màxims. Vaig haver de posar el peu a terra en dues ocasions. Començava a notar el fetge a prop de la gola.

I baixant, pel costat de les Irles és obligat fer la foto del seu skyline.

Cada any les botigues Mariné Bicicletes conviden als seus amics i clients a esmorzar a dalt del Castell d’Escornalbou. N’hi ha que pugen amb les bicis de carretera, altres amb les de muntanya i alguns poquets amb cotxe o furgo.
El grup de les bicis tot terreny era molt nombrós. Crec que més de quaranta.

Abans d’arribar a Vilanova hi ha hagut una punxada.

La pujada cap al Castell la fem pel camí de davant de Ca l’Amadeu. És bastant duret i si no portes gaire entrenament perquè acabes de tenir una nena es fa bastant pesat.

Després de menjar-nos l’entrepà i les avellanes ens fem la foto de record.

I de baixada passem per Mont-roig per fer uns quants quilòmetres més.