LA BICI DE L'ALBERT

Bona sortida per la serra del Montsant. Una bona colla de bikers i un bon recorregut per disfrutar molt.

Just començar a pedalar ja anem de cara amunt.

Foto de grup a l’ermita de Sant Joan del Codolar.

I podeu veure quan de preciós és el Montsant.



El David tenia problemes amb el canvi. No seria l’únic problema tècnic que tindríem durant el matí.

Primera punxada del Fuli. Primera, però no la última.

I després d’Ulldemolins comença un tram molt bonic, trialero i de roca estellada.
El grup roda compacte.








A Prades trobem alguna punxada més.

I alguns que feien el “trenet”.

Després de l’esmorzar a la plaça de Prades no podem deixar de fer la foto a la font.

I després havia de venir la part fàcil i divertida, un llarg descens fins a Cornudella. Però les nombroses punxades, crec que més de 7, ens han fet anar més lents del que teniem previst.

El Xavi punxava de dos en dos.

Vídeo del descens.

Avui hem agafat els cotxes per arribar-nos fins a Tivissa i provar un track per la Ribera d’Ebre.
Només començar ens hem trobat unes pendents del 20% per arribar a l’ermita de Sant Blai que ja ens han deixat abaltits.

Després de la dura pujada ens esperava una baixada suau fins a Rasquera.
Passant per davant del Mas de Biscorn.


Avui hem sigut una gentada. Onze bikers.


Últims metres abans d’arribar a Rasquera.




Hem col·lapsat el bar. Massa bocates a l’hora. Però el Jaume ens ha possibilitat una degustació de pastissets, tot un detall.

Després d’esmorzar la ruta planeja cap a Ginestar, i a partir d’allí comencen les rampes que ens condueixen fins a Tivissa de nou.

Quinze dies després de la crono de BTT ens toca fer la de carretera. I l’ambient i la quantitat de participants sempre fan que sigui un dia especial. Tothom s’ho pren seriosament, i si només uns quants intenten aconseguir la victòria absoluta, puc dir que tots els altres intentem superar el propi temps de l’anterior edició.





Avui ens hem trobat amb un lleuger vent de cara, que encara ens ha fet la pujada més difícil. Tot i així hi ha gent que aconsegueixen uns temps que sembla que per a ells el vent els vingués a favor.

Els cronometradors han d’aguantar el vent i la fresca de dalt del coll. Però no es queixen perquè cobren una bona nòmina.

Diumenge 29 varem participar a la desena edició de la marxa d’Alcover en BTT. Hi havia uns 250 participants i el recorregut era força exigent, les pujades tenien desnivells exagerats (en alguna vaig haver de posar peu a terra) i les baixades eren trialeres llargues i senderons perillosos (en alguns vaig haver de posar peu a terra), però de manera global s’ha de dir que el circuit era prou bonic.
En aquesta ocasió el regal per als inscrits era un maillot commemoratiu de la desena edició de la marxa.

Preparatius previs a la cursa.


I cap a la línia de sortida.



Les baixades eren bastant tècniques i una mica perilloses. Es van produir bastantes caigudes.


Dos avituallaments molt correctes i fins i tot servei d’infermeria, que tenia una mica de feina.



I la coca-cola de l’arribada ens fa recuperar la xispa que hem esgotat en el recorregut.