Avui hem aconseguit arribar al mirador forestal del Puig d’en Cama. Que costa un ou, perquè les rampes que t’hi porten són de les que et fan posar el peu a terra. Però un cop arribes a dalt, la vista és fantàstica.
Avui també hem sigut força gent.
Arribant a dalt de tot. Al Puig d’en Cama.
I la baixada era una mica perillosa.
Dia de vent i tot i que abans de la sortida hi havia missatges de gent que es quedava al llit, finalment hem fet una sortida amb uns 15 ciclistes, que no són pocs.
Ha fet vent, però no ens ha molestat gaire. Si la pujada de Puigcerver ja és dura per si sola, amb una mica de vent encara la fa més pesada.
Hem esmorzat a l’ermita de Puigcerver i després hem continuat per la pista que porta fins a dalt del coll d’Alforja (on hi ha la cruïlla que va cap als Castillejos)
Allí començava el descens del dia. Posarem un vídeo…
I a baix, a la riera d’Alforja, dividíem el grup per pujar només 3 cap a la Creu de Formatge.
En definitiva, una ruta bastant llarga i amb dues pujades exigents, que és del que es tracta.
Podeu consultar el track a Wikiloc.
Des de la pista asfaltada del Castell d’Escornalbou arrenca un camí de dures rampes que porta a la gravera. Val la pena fer la pujada per després poder fer la trialera.
A la zona del Barranc de Rifà el color de la terra ja indica que som a prop de Mont-roig
Es nota que les fotos no estan fetes amb una GoPro…
Aquest parell van anar directes cap al bar per assegurar-se el lloc.
I els altres encara vam fer la cabra una estona més.
Podeu consultar el track a Wikiloc.
Sortida amb carretera per un parell de trams del rally de cotxes. Hem pogut constatar que els aficionats a l’automobilisme són molt nombrosos i molt marranos, hi ha un munt de brossa pels marges de les carreteres que fa … vergonya.
Hem pujat la Teixeta amb el punyal a la boca.
Des de la Teixeta hem baixat cap a Marçà i un cop arribàvem a la Torre de Fontaubella ens hi hem trobat al Manolo.
Que, per cert, és el que millor ha aparcat la bicicleta.
