LA BICI DE L'ALBERT

Ja és la setena edició i la Pica continua sent la marxa de BTT més ben organitzada i més espectacular. Aquest any hi havia més de 1000 inscrits, dividits en dos recorreguts, el vermell i el blau.
Gairebé tots els de Cambrils han fet el blau, però jo em vaig inscriure dels primers al recorregut vermell i no em podia fer el covard. Així que m’ha tocat fer els 38 km i 1100 m+ per un terreny bastant enfangat. Però el senderons i trialeres pagaven la pena.
Ja de bon matí ens obsequien amb xocolata calenta amb melindros. I una bossa plena d’obsequis promocionals.
Aquest any hem sigut vius i ens hem col·locat cap a la part més propera a la línia de sortida. Això ens ha permès sortir amb el pilot dels bons, clar que al cap d’uns primers quilòmetres ja ens havien deixat de roda, però…

El problema de ser tants participants és que et trobes aturades en els camins més estrets i costaruts. Però si no et poses nerviós tothom intenta fer-ho el millor possible.


Els avituallaments són molt complerts i amenitzats per una banda de timbalers tipus batukada. Molt divertits.

L’última baixada era bastant ràpida i molt, però molt relliscosa a causa del fang. He hagut de socórrer a un participant que havia caigut i tenia un cop al muscle esquerre, espero que sense conseqüències greus.

A l’arribada i sota el control de xip m’han indicat que arribava en la posició 216 del circuit vermell i amb un total de 2 hores i 53 minuts.

Pots veure el track a wikiloc

Avui hem fet la primera de les sortides “extres 2014” de la Penya. Cotxes fins a Cornudella per fer la volta que ja vam fer el passat 20 d’octubre. És un recorregut molt xulo i per això el repetim.
Cafetons a Cornudella mentre esperavem al Diego que arribava de Lleida.

Just començar ens trobem les rampes que condueixen a l’ermita de Sant Joan del Codolar i des d’allí ressegueixes la serra del Montsant fins a Albarca.
Avui però la boira i la humitat feia que tot el terreny estés molt relliscós i en algun punt calia anar amb compte.


Hem esmorzat a Prades però no hem menjat callos, ens hem moderat i només hem demanat entrepans amb Aquarius.

Quan surts de Prades cal fer una súper pujada. La foto següent no l’havia de fer, ni l’havia de publicar, però només cal que t’ho diguin per fer-ho. Així que…

S’ha de dir que no han sigut ells els únics que han posat el peu a terra. L’hem posat tots. Si, si, tots. El Barber també!
Per a més informació consulteu el web de la Penya.

Avui hem fet un bon grup. Hem pujat cap a Duesaigües per encarar la pujada de la Teixeta amb rampes de més del 20% de desnivell.



Començava la pujada i l’Alberto s’avituallava amb el típic plàtan.


A roda del mestre Barber. Tot un honor.

El vent bufava però no era impediment de res, així que des del cim de la Teixeta hem continuat pujant cap al parc eòlic dels Feixos i per acabar a l’ermita de Puigcerver.

Semiesmorzar a Riudecols i per tornar cap a Cambrils encara hem pujat fins a l’ermita de St. Bertomeu i així poder fer el senderonet del pinar. Divertit!

I un any mes, el diumenge abans de Nadal una munió de ciclistes ens reunim al cim de la Teixeta per plantar-hi el nostre pessebre.

I després de la cantada de nadales no es pot fer res millor que esmorzar un entrepà de baldana.