Per fi, un diumenge sense pluja ni vent. Ja ens el mereixíem.
I ens hem ajuntat un munt de bikers per anar cap a la zona de Castelló, esmorzar a Vandellòs i tornar per Remullà i Pratdip.
D’anada es segueix el traçat de l’autopista.
Reagrupament a mitja pujada dels Dedalts
Arribant al poble abandonat de Castelló
Sortida per fer el recorregut de la cursa d’Almatret de l’any 2012, que tot i que aquest poble ens quedi a gairebé una hora i mitja de cotxe, la diversió en les baixades de la multitud de senders ha quedat assegurada. És una ruta molt divertida, molt equilibrada entre pujades i baixades i gairebé tot ciclable.
El recorregut i la marxa és en homenatge a un dels bombers que va morir en l’incendi d’Horta de Sant Joan.
Només sortir d’Almatret ens posem per un senderó de baixada ràpida i amb molts tombs que passen a fregar dels pins, d’aquells que tant ens agraden.
En tot el recorregut, de 40 km i 1100 m+ només hi ha un tram de baixada on hem posat el peu a terra (massa tècnic per gent que ja fa dies que vam passar l’edat del pavo) però tots els altres trams són de rodar fàcil, ràpid i pur Btt.
I sempre pels voltants de l’Ebre.
Avui el vent ens l’ha jugada. Teniem preparada una ruta Gama Alta però com que el vent en aquella zona bufava fort ha provocat una munió de missatges a primera hora del matí. Només ens hem arriscat a pujar dalt de la bici dos soferts bikers.
Sort que a la zona de trobada n’hi havia un parell més. Tres Alberts i un Enric decidíem que era millor anar cap a la zona de l’Aleixar perquè el vent no hi devia bufar tant fort. El cert és que bufava, però menys.
Hem anat a preu fet i, per tant, no he pogut fer ni una sola foto (Llàstima).
Hem estrenat una nova variant del sender del Salt que ens va presentar la setmana passada el Barber i ens ha agradat moltíssim. Té molt de flow (ara se’n diu així als senderons que enllacen molts tombs sense aturar la marxa).
El proper dia que hi anem s’ha de gravar en vídeo.
L’altimetria:
Sortida amb les bicis de carretera per estrenar la burra del Manolo, que ja fa dies que la té però encara no l’havíem pogut veure rodar.
Hem anat lluitant amb el vent cap a Reus, però pujant cap a Castellvell ja no bufava gaire i la pujada del coll de l’Albiol ha sigut d’una calma i d’una calor més que primaveral.
Al restaurant de l’Albiol hem pogut refer-nos una mica per així poder continuar cap a la Mussara i arribar als Castillejos, on ja començava a fer un vent incòmode.
Perfil de la sortida.
