LA BICI DE L'ALBERT

Diumenge tocava menjar calçots.

Sortida en dissabte perquè diumenge tenim feina. Som poquets però hem fet una bona ruta. 54 km i 910 m +. Pujar als Miradors de Les Borges sense posar el peu a terra té mèrit i baixar el senderó del Salt 2.0 sense caure també té mèrit.



Un cop a dalt dels Miradors hem fet un “selfie”, com manen els temps actuals.

Al Mas de Borbó ens ha tocat cedir el pas a un parell de cavalls desbocats.

M’avanço i salto de la bici per poder fer fotos als descenders.

Sortida maratoniana. Més de 100 km en BTT són molts quilòmetres i si a l’arribar a casa ha sortit una mitja de 22km/h vol dir que hem anat amb el punyal entre les dents.
Hem format un pilot de bikers molt nombrós. Hem sigut 23 ciclistes. I hem tingut de tot, caigudes, trencades de pinyons, doblegades de canvi, i no sé que més.




Tot el recorregut és molt pla. Permet rodar depressa perque molts dels camins són asfaltats. Només has d’anar fent petites parades de reagrupament i tornar-te a posar a fondo quan arriba l’últim.
En el primer senderonet que hem trobat el Sr. President s’ha fomut de lloros amb el corresponent cop al genoll, que l’ha obligat a posar-se gel durant l’esmorzar.




Una altra caiguda. El Xavi lluitant amb un esbarzer.

Foto experimental. Volia ser “la llum al final del túnel” però ha quedat fatal.

Canvi doblegat.

I la baixada que ens duria fins a Santes Creus. Últim quilòmetre abans de la parada per esmorzar.




Després de l’esmorzar toca fer la foto de rigor a les escales del monestir.


Caiguda del Robert.



En tot el matí hem disfrutat de sol i una temperatura molt agradable.


Ja som a Reus. Això ja està gairebé fet.

La jornada d’avui ja comença a ser una tradició. Les ciclistes del grup cambrilenc A Pinyó Fix organitzen una pujada a l’ermita de Puigcerver conjuntament amb els ciclistes “mascles” de la Penya, i evidentment, s’esmorza en una llarga taula dins el bar de l’ermita.
Un cop tothom està assegut la presidenta aprofita el moment per fer un parlament i encoratjar a totes i tots a que cada cop les pedalades siguin més profitoses … “Y LO SABES”.
Però, evidentment, per guanyar-se l’esmorzar cal superar les pujades conegudes, però dures, de Puigcerver.




A dalt a l’ermita hem arribat a ser uns seixanta.