Dissabte ens ho vam passar com a criatures. Ens en vam anar a Andorra per fer els descensos de les pistes de Vallnord. És una experiència brutal.
Tot comença de bon matí amb el lloguer de la bici i l’armadura. És una disfressa divertida i espectacular.
Vuitena edició de la marxa BTT de Pratdip. Quasi 300 participants repartits entre el recorregut curt i el llarg. Bastants de Cambrils hem fet el curt, potser ja tenim un excés de quilometratge en aquest 2014 i no ens volem passar de rosca.
Hem volgut fer una petita trampa sortint per davant del gran pilot però no ha donat els fruits esperats.
I la festa comença pujant la Carabassa.
Cal fer un got d’aigua o d’aquarius de tant en quant.
I la rampa de formigó que sempre es fa pesada.
A l’arribar a meta ens preparen un gran esmorzar i el lliurament de premis.
La novetat d’aquest any eren dues pubilles ensenyant cuixa. Aquí el Ricard recollint el pernil que ens compren cada any la gent de la Penya l’Anjuba. ” Mira si són bones persones !! ”
El Manolo també és un fix al pòdium de Pratdip.
La VipXtrem era el meu gran repte d’aquest any. Ja ho tenia tot preparat. Entrenament, mentalització, estudi del trajecte, tot i tot.
Però la mort d’un dels participants va fer que tot quedés entristit, ja no valia la pena esforçar-se, no tenia sentit.
La cursa va quedar suspesa immediatament però en funció de la situació de cada participant et feien tornar cap a Vimbodí per la carretera més propera a la zona on et trobessis.
Abans de les 7 del matí, la zona de la sortida s’omplia amb més de 600 ciclistes preparant els últims detalls.
Jo portava la ruta marcada amb el punt quilomètric de cada cim. Tot ben estudiat.
S’havien de completar 126 km amb un desnivell de 3.400 m +, per tant la tàctica era CONSERVAR.
La pujada a La Pena i el coll del Castell de Riudabella els vaig poder fer a bon ritme, notava que les cames podien aguantar força bé.
Però després de Vilanova de Prades s’havia de pujar fins al Tossal de la Baltassana, que té unes rampes força dures, i allí vaig veure que em tocaria patir. I no m’equivocava.
Però t’anima molt que uns quants companys t’aplaudeixin a la Febró (meitat de recorregut). Gràcies Alberto, Jaume, Primo i Manolo.
L’avituallament més complert, és a dir “el dinar” era a Mont-ral. Un plat de pasta exquisit.
És molt difícil anar junt amb els companys, però al menys en els avituallaments ens anàvem retrobant uns petits minuts.
I això és tot, perquè a dalt de la Bartra ens indicaven que la cursa quedava suspesa i que baixaríem per la pista més directa fins a Vimbodí tots en grup. Decisió totalment compartida per tots i cadascun dels participants. No podia ser d’altra manera.
Llàstima perquè els meus tifosi no van poder lluir la pancarta que m’havien preparat. Però contínuament em vaig sentir recolzat per totes elles i ells (potser hi tenia alguna cosa a veure la quantitat de pi-pips que escoltava del whatsapp).
Pots veure el track a wikiloc
Com que el proper dia 13 de juliol tenim la Marxa de Pratdip en BTT ja hem començat a rodar pels camins de la zona.
Estic en mala ratxa de punxades. Abans d’arribar a Pratdip ja he hagut de canviar cambra del darrere i treure punxes del pneumàtic del davant perquè el líquid interior tapés el forat.
Mentre jo reparava, la resta m’esperaven. Se’ls ha fet etern.
I després d’esmorzar encara he punxat dos cops més. Grrrr ! Hauré de prendre mesures dràstiques. No vull punxar més !!!!
Mentre jo anava a velocitats discretes tots els altres xalaven com la canalla en els descensos.
