LA BICI DE L'ALBERT

Sortida per anar directes cap a Vilaplana on ens posen un entrepà de truita amb pa rústic i unes olivetes que valen un imperi.
Abans però, travessem el pont vell de les Borges.

I després de l’Aleixar enfilem cap a Vilaplana passant pels peus del Pi de les Planes.

Fins i tot hi trobem un tresor. Visca!

I després d’esmorzar només quedem el Pere i jo, i ens n’anem a fer un senderó que ens porta fins al Mas de Borbó i el senderó del Salt.

Una altra sortida de les tradicionals, l’esmorzar ofert per Mariné Bicicletes a dalt del Castell d’Escornalbou.
Alguns van amb bicis de carretera i d’altres amb BTT, però sumant-los tots hi havia una barbaritat de ciclistes.

Aquesta no és la foto oficial. Aquesta és la del “detràs”.

I després de l’esmorzar hem fet la parada al Cunirri per fer el cafetó.

Els Manolos feia molt temps que no sortíem tots junts. I el divendres a la nit vam aconseguir reunir-nos tots de nou per fer la nocturna, amb el lema “Molt sopar i poc pedalar”.

Arrencàvem a les 8 del vespre (i arribaríem a casa a dos quarts de 3 de la matinada).

Abans d’arribar a Montbrió ja se’ns va fer fosc. El ritme no era gaire trepidant.

A Vilanova d’Escornalbou la negror de la nit ja ens havia atrapat.


I a la Roca ens esperava un sopar complert. Amanida, llonganissa amb fesols, pastís gelat de torró, cafè, xupito i pastís de cumple amb espelmes i tot.


I ara ve el millor. La baixada xino-xano fins al començament del carril bici de ponent de Cambrils que ens portaria directe fins al xiringuito Marino. Avituallament en majúscules !!


I cap a dormir que ja havíem pedalat prou.

Un cap de setmana diferent. Perquè el divendres teniem una sortida nocturna fins a l’ermita de la Roca. Les famílies pujaven en cotxe i els tres únics ciclistes ens marcàvem la ruta típica d’arribar a la Roca passant pels Carlins.


Ruta senzilla, feta a bon ritme, sense incidències i amb bona il·luminació.

I el diumenge al matí la Núria ens havia preparat la cirereta de la setmana. Una IMMERSIÓ, un bateig de SUBMARINISME, des de davant del GLUPS de Cambrils, per recordar vells temps.
La zona no és el Mar Roig, però quan fa tant temps que no busseges, la il·lusió et tapa totes les mancances que podríem trobar en la qualitat de l’aigua, la profunditat, la quantitat de peix. En definitiva, una immersió que ens va satisfer a tots.







I mentrestant la Cristina jugava el seu primer Lady Cup de padel, arribant a segona ronda.
Un cap de setmana molt, molt aprofitat.