La XXXVena edició de l’escalada a la Teixeta en carretera, que es diu ràpid però costa molts anys arribar a una tradició tant llarga.
De bon matí plovia, i encara des del llit els dubtes i la mandra apareixien. Potser no cal anar-hi. Plourà. No es farà. Però vinga, va. Anem-hi per veure què diu la gent.
I llavors ja no plovia i fins i tot ha fet un sol molt més que agradable. I una mica de vent de cara.
A la línia de sortida tothom s’ha de “retratar”, m’explico, tothom ha d’escriure en un llistat el temps que creu que farà ell mateix. I quan s’acaba la prova es pot comprovar qui ha sigut el que més s’ha acostat a la seva pròpia predicció.
I quan arriba l’últim participant s’aclareix la classificació final de la prova. Cadascú sap si ha millorat el seu propi temps respecte del de l’any passat, o bé l’ha empitjorat. Però com en tota competició també tenim un campió i un fanalet vermell.
El primer ho ha fet en 16’47 i el darrer en 33’29.
