LA BICI DE L'ALBERT

Comença el desembre i ja tenim la primera cita competitiva i amb esmorzar de baldana a la brasa. I no serà l’última, ja veureu.
Prova cronometrada per equips de 3 que fem el tomb de Montbrió-Mas Sedó i tornar cap a Vinyols, 17 km, que sembla poca cosa, però si et trobes amb el mestral bufant fort des del Parc Samà fins a Montbrió us asseguro que s’ha fet pesat.

Hem sigut més de 80 participants.

Les tertúlies per acabar d’aclarir la tàctica de cada trio són fonamentals.

I a la taula de cronometradors si hi ha massa mans es pot enredar la classificació. Compte !

Després de l’arribada de l’últim equip ens n’anem cap a la Sala que ens esperen les brases per fer les baldanes, llonganisses, porrons de vi, músic, mandarines, i no sé què més. El millor del matí !

Pujada a Puigcerver per la vessant més dreta. Avui m’he anat mirant el GPS durant la pujada i hi ha molts trams de rampes del 18-19% (els reconeixereu perquè estan formigonats).

Com que pujant no es pot anar gaire de pressa es poden admirar els bolets de la comarca. Aquí una gran Paloma o Apagallums, no ho sabia, però és comestible.

I després d’un esmorzar al bar de l’ermita hem fet la baixada per les Olles del Po.

Sortida amb les de carretera per fer per primer cop la carretera de l’Ametlla fins a Vandellòs, es tracta d’un camí asfaltat que té algunes rampes d’un 10%, algunes d’un 12% i fins i tot alguna del 14%. Pujada llarga per arribar al cim del coll de Fatxes.



I no hi ha cap lloc per esmorzar durant el recorregut. El primer lloc és Sta. Marina que hi hem arribat quan ja eren tres quarts de 12, és a dir que només hem fet un cafè ràpid i avall cap a casa.

Doncs si, avui l’acte principal del dia era acudir a dipositar el vot en una urna, però també podíem aprofitar unes hores del matí anant en bici pels boscos de Poblet. Llàstima que ens hagi fet un dia fresc i amb plugim incòmode.
Des del pàrquing del monestir de Poblet començàvem a pujar la Pena per treure’ns la fredor de les cames.


I de la Pena baixàvem cap al castell de Riudabella.


L’esmorzar a Vallclara era al quilòmetre 18, potser massa aviat, però és que no hi havia cap altra lloc per poder-ho fer asseguts a taula. I sortint d’esmorzar començava a ploure. Casun!



Parada per solucionar una punxada.


Algun pas era difícil de passar.



I durant tot el recorregut hem estat acompanyats pels castanyers grocs i l’alfombra de castanyes pel terra. És tardor!



I arribant a la carretera i veient que continuava plovent hem fet un trio i ens hem separat del grup per arribar abans a Poblet i posar-nos al cotxe. Havíem d’arribar aviat a Cambrils per poder exercir el vot.