Després de dos caps de setmana de ventades huracanades i no poder sortir amb la bici, ja tinc necessitat.
La ment només em dibuixa senderons.
La primera marxa de l’any sempre és la Pica de Picamoixons, i segurament també és la més nombrosa i més ben organitzada. Avui a les 9:30 aguantant 1 grau només de temperatura hem pres la sortida acompanyats d’uns 1.200 participants més.
Després de recollir els dorsals i prendre una xocolata calenta ens situàvem a la línia de sortida. De moment, només teníem fred.
I comença la prova. Per carretera baixant en direcció a Valls a 45 km/h per avançar a la màxima gent possible, i així poder entrar als senderons que pugen fins a Miramar en la millor posició possible.
A Miramar l’avituallament és espectacular. Hi ha de tot.
4 Marinés, 4 estils (?)
Una de les moltes pujades dures que hem hagut de superar.
I després de 38 km aconseguim completar la prova. Tothom content perquè al final el fred no era tant, o més ben dit, ens l’hem fet passar de la manera que més ens agrada, pedalant.
I el primer diumenge després de les festes de Nadal acostumem a anar fins a l’Ametlla per esmorzar baldanes i torrons amb la colla dels caleros.
Dia ventós, i al passar pel coll de Balaguer i fins a l’Ametlla podríem dir que era una mica perillós.
Després de l’esmorzar s’ha fet una menció especial per al cap de la policia local de l’Ametlla i ex-penyista de l’època dels anys 70.
La tornada l’hem feta per la carretera vella per evitar trànsit i potser una mica de vent.
Dissabte vam fer una altra caminada per la muntanya. Aquest cop ens en vam anar fins a Prades per fer l’ascensió al Tossal de la Baltasana.
Itinerari facilet i molt bonic.
