LA BICI DE L'ALBERT

Anem a Porrera amb la bici de muntanya.
La ruta és llarga i a l’Argentera parem a omplir bé els bidons.

Des d’allí comencem a pujar la Teixeta.




Esmorzem al Cafè Antic de Porrera. És on millor s’hi està i avui ens ha sortit molt bé de preu. Hip, hip, hurra!

La tornada ens obliga a tornar a pujar la Teixeta, però per aquesta vessant és més suportable.


Al final, han caigut 69 km amb més de 1.100 m de desnivell positiu. S’acosta el bon temps i hem d’anar fent sortides llargues. Això s’anima!!

Sortida amb la bici de carretera. A les 8 del matí, al punt de trobada, ens reuníem 60 ciclistes, entre triatletes, beteterus, manyos i penyistes. Un grup massa gran per rodar per les carreteres. Per sort, el nostre grupet no tenia la intenció de fer la ruta sencera. Volíem fer el tomb cap a Falset, Gratallops, Torroja, Porrera i cap a casa. Hem acabat 7 o 8, i ens han sortit uns 95 km.
A Gratallops tenen molt bon vi, però ens ha costat trobar un bar on menjar un bocata. Al final al restaurant La Font hem esmorzat molt bé, i bé de preu.





Després d’esmorzar encara quedava pujada, però les carreteres del Priorat són ideals per rodar amb la bicicleta. I a més feia molt bon dia.



Parada al cim de la Teixeta per arreglar una punxada.

Podeu veure el track a wikiloc

Avui tornava a fer vent. Aquest any hem tingut molts diumenges ventosos, i quan fa vent es tracta de dirigir la ruta cap a la zona de La Selva, on sempre hi ha més calma que a Cambrils.
Però abans d’arribar a la Selva ens ha tocat pujar fins a l’ermita de St. Pere.



A l’escala de la porta de l’ermita.

I de tornada hem passat per l’aeroport on calia travessar les pistes per sota un túnel. Molt fosc i només amb els llums dels mòbils, “p’avernos matao”.

Sortida d’exploració per la zona que hi ha entre l’Ametlla i Tivissa. Portàvem uns tracks que semblaven adequats, però fins que no ets sobre el terreny no pots saber què t’hi trobaràs.

Avui ha fet un dia perfecte. Ni fred ni calor. Hem sigut 6 ciclistes.


Sempre et trobes alguna que altra cadena. Que sense fer massa soroll ens saltem. No fem cap destrossa, us ho asseguro.

Avui el GPS era molt important. La zona ens és del tot desconeguda.


Comencen les avaries. Primera punxada. N’hi hauria dues més.

I la segona punxada.

Cap al quilòmetre 15 de la ruta (en volíem fer gairebé 50) entrem en una zona molt pedregosa. Que no ens permet anar a sobre la bici. Gairebé un quilòmetre i mig empenyent. Ens hem endarrerit una hora sobre l’horari previst.


Per sort sempre acabes trobant una pista que et permet pedalar com cal, encara que sigui de cara amunt.




El Robert tenia dificultats per superar un turonet. Anava cuitet.

Hem fet el cim.


Avui en dia es fan festes d’aniversari a qualsevol racó de la muntanya.

Podeu veure el track a wikiloc