LA BICI DE L'ALBERT

Aquest any el número d’inscrits feia pena. Només 14 bikers interessats en medir-se contra el crono. A veure si l’any vinent posem una prima o un al·licient que faci tornar la participació. Ja ho veurem.

Hem pujat tots en grup i a bon ritme per ser a la línia de sortida a l’hora prevista.
I un cop a l’Argentera comencen els preparatius de cronometres, línia de sortida,…

Tot és tecnologia punta.

Feia bona temperatura, el camí estava més net que mai, la bici ha funcionat bé, i tot i així he fet un temps deplorable. Potser que la culpa sigui de la panxa que he d’arrossegar. No sé.


El podium final demostra que l’edat és un grau.

I de baixada cap al pantà per fer un refrigeri hem descobert una plataforma que estan muntant dins l’aigua.

Al bar recuperem forces amb una cervesa ben guanyada.

Hem sortit a dos quarts de vuit perquè la jornada es presentava llarga i pesada. I si, ho ha sigut.
Hem pujat a un ritme alt cap a Riudecols, i d’allí fins a Alforja no ha baixat el ritme. Esmorzar a Alforja. Súper-bocata.

Amb la panxa plena començava la pujada cap a Puigcerver per la pista dels Castanyers. Ja feia calor.
Des de Puigcerver cap a la Teixeta s’ha de superar els blocs de formigó que tapen el camí.



I després de baixar la Teixeta i arribant a Duesaigües, no sé qui ha dit: “i si pugem al Castell?”. Semblava que ho deia de broma, però no. Anava de debò. I hem anat cap a dalt al Castell per la pista vermella.
Total, 65 km i 1450 de desnivell positiu. Nostàmal.

Podeu veure el track a wikiloc

Cap de setmana de caminar. Hem deixat la bici a casa i hem anat a passar dues nits a l’alberg Rectoria de la Selva.

Dissabte 16 de maig a les 7 del matí ja erem a Montblanc per iniciar la llarga ruta del Císter. Ens tocava fer 110 km amb més de 2.400 m de desnivell positiu.
El primer selfie al portal de la muralla de Montblanc, encara estàvem frescos.

Al cap de pocs quilòmetres s’arriba a Poblet

En aquesta època de l’any els camps de cereals ja estan espigats i a pocs dies de ser segats


I cap al quilòmetre 30-32 arribem al segon monestir de la ruta: Vallbona de les Monges


A Vallbona de les Monges fem la primera parada. Esmorzar d’entrepà de truita amb olivetes.
I continuem en direcció a Belltall. Feia molta calor i el consum d’aigua era elevat.


Des d’allí agafem un senderó pedregós que ens porta fins al Pont d’Armentera



El pas per Montbrió de la Marca, on també hi planten cereal.



Durant tot el trajecte la lluminositat i el paisatge han sigut de postal

I patint, patint aconseguim arribar al tercer monestir, Santes Creus.

Allí dinem, llonganissa amb fesols.
Després de dinar feia encara més calor i havíem d’anar fins al Pla de Santa Maria, continuar cap a Figuerola del Camp i fer la pujada del coll de Prenafeta. Aquest si que és mortal. Rampes dures i amb pedra solta. Ja portàvem 95 km a les cames i ganes d’arribar.
Però tot s’acaba i al cap de 10 hores després de la sortida tornem a ser a Montblanc

Podeu veure el track a wikiloc