Sortida amb les de carretera. 82 km, 1.150 m+
Avui he estrenat un pulsòmetre i al final de la sessió d’entrenament m’ha donat la seva opinió.
Cada any la botiga de l’Edu i el Jordi ens conviden a tots els amants de les dues rodes a esmorzar a dalt del Castell d’Escornalbou. S’hi pot arribar amb la BTT o amb la de carretera.
Aquest matí hem fet un bateig de BTT. L’Albert S. volia estrenar-se en la BTT així que li vam buscar una bici-pot de segona mà perquè pogués fer un tastet.
Aquí la bici vella.
El plan consistia en intentar arribar fins a Riudecanyes per esmorzar un bon plat de llonganissa. 3 experimentats ciclistes i un cadellet dels pedals, però amb molts anys d’amistat a l’esquena, eren els ingredients de la sortida. Bona part de l’èxit del dia ja el portàvem de casa.
La mostra de que hem arribat a Riudecanyes la teniu a continuació.
I com que a la taula som uns professionals com cal, ens ho hem acabat tot.
El Juanjo necessitava reposar líquids i sals minerals. És que desgasta molt això del muntalguais.
I després d’esmorzar teniem dues alternatives. Tornar fins a Cambrils desfent el camí de pujada però ara de cara avall, o bé, complicar-nos la vida i afrontar les dures rampes del camí que porta fins a Vilanova. Hem triat la segona opció. Què carai! Com diria l’Alberto “qué somos leones o huevones?”
També hem tingut pana. La bici-pot ha dit prou i s’ha desinflat. Mecasun el Decathlon dels trons!!!!
Arribant a Cambrils hem fet l’avituallament líquid. Ens l’havíem guanyat.
És a dir, que hem passat un matí divertit. És que som gent divertida.
Hem fet part del recorregut de la marxa de Pratdip, sobretot la part nova de l’edició d’aquest any, el Borboll.
