Sortida en BTT per la zona de Castellvell i les seves pujades.
Pujar cap al Picarany i fer cap al Coll de la Batalla t’obliga a tensar la musculatura com un veritable professional.
Esmorzar a la piscina de Vilaplana.
Abans de comentar la sortida d’avui diumenge, vull fer menció de la participació de dos Btterus a les 3h de resistència de Montbrió que es van disputar ahir dissabte.
I avui, diumenge, hem sortida d’estiu. D’aquelles de no gaire quilòmetres, no gaire desnivell i un bon esmorzar.
Això d’esmorzar callos s’està convertint en un costum massa habitual. Peligru !!!!!
Després d’esmorzar hem acabat de pujar cap al Castell i baixant el Primo ha pogut comprovar que les “fats” es mengen totes les pedres del camí.
I el premi llimona d’avui l’ha guanyat el Christian que ha punxat 4, quatre cops fins que s’ha rendit i ha trucat a l’assistència en carretera.
Potser serà l’última edició de la crono a la Teixeta en BTT. Ja fa anys que la participació era molt reduïda, i aquest any hem arribat a un mínim històric: 6 participants. Sembla que no cal repetir-la.
I la classificació final
Fa més de 5 mesos que em vaig inscriure per fer la Gran Fondo Priorat, prova maratoniana de més de 95km i més de 3.000m+. Semblava una burrada però tenia temps suficient per entrenar i per perdre alguns kilos (amb 12 o 13 kilos menys seria suficient).
Doncs ahir va ser el dia, anava entrenat sí, però amb els mateixos kilos que en el mes de gener, per tant a les pujades hauria de patir.
De bon matí a Falset fent els preparatius per la sortida
Els que feien la versió Medio Fondo tenien temps de fer un cafetó abans de sortir
I cap al calaix de sortida
Primers quilòmetres i primeres retencions al intentar passar 2.000 ciclistes per un corriol estret
El resum de la cursa és fàcil de fer: per arribar als 3.000m+ s’han de fer moltes pujades, i aquest és el meu punt dèbil, així que ben aviat vaig adonar-me que hauria de patir molt, molt, molt.
Arribant a la Morera de Montsant, amb 60 km a les cames i més de 1.700m+ vaig decidir que el més sensat era tornar cap a Falset per la carretera, no calia forçar el cos a superar tot el desnivell que em quedava pendent.
Tot i així arribava a Falset amb 85km i 2100m+
La meva GF Priorat, al final, va quedar així
