LA BICI DE L'ALBERT

I ja en van 37 edicions. I com cada any, els típics nervis de la competició. Quan es coneix l’ordre de sortida tothom es mira si el que surt al darrera l’atraparà, o al contrari, a veure si podrà atrapar al que surt dos minuts abans.
I quan hem acabat de fer la crono el debat continua amb els comentaris típics de si “t’he fet petar”, “que només m’has tret 11 segons”, etc

Sortida en BTT. Anar cap al Mas de Borbó pot ser senzill però avui ho hem complicat passant per una nova pista que ha resultat ser impracticable i massa empinada.

Avui amb les de carretera gairebé hem fet 100 quilòmetres. Hem anat a Escaladei pujant el coll d’Alforja amb un vent en contra que ens ha tocat els bemols a base de bé.


Un altre punt a destacar, per l’esmorzar ens han fet pagar 9 euros, però no hem fet costelles de cabrit ni res per l’estil, només unes simples llesques amb fuet o formatge. No crec que hi tornem a anar.

Pujant la Teixeta des de Porrera m’he quedat sol darrere, i a l’arribar a la bassa no m’he pogut resistir i he enfonsat el cap a l’aigua amb el casc posat i tot. #petitsplaersdunciclistaabatut

I just abans d’arribar a casa l’Alberto ha punxat i com que només quedaven 400 m per arribar ha preferit caminar que fer el canvi de cambra allà. La següent és una imatge denigrant d’un ciclista amb molt de potencial, no li tingueu en compte.

Avui, amb l’Oriol, hem acomiadat l’estiu pujant al Completo i baixant per l’ermita de Sant Bartomeu.