Per Sant Esteve cal sortir. Encara que faci vent, o fred, o mandra, cal sortir. Perquè si no estirem les cames i fem una mica de lloc a l’estómac no podrem dinar, i això no se pot permitir.
Així que a dos quarts de nou hem arrencat a un ritme suau per pujar fins als Miradors de les Borges. Feia una mica de vent, que encara dificultava una mica més l’ascensió però la classe i el punt d’honor ens fan superar qualsevol dificultat.
El selfie de rigor a dalt dels miradors.
La baixada és tant sobtada que es fa perillosa, i el Jean no les tenia totes.
No s’havia d’esmorzar, però és que al bar de les Borges no fan entrepans mitjans i ens han portat unes mitges barres de pa amb truita que no podíem rebutjar. Hem tornat a casa amb més pes del que hem perdut. Casun !
Miradors de les Borges del Camp
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.