Sortida cap a Pratdip, aparentment fàcil, terreny conegut i no gaire difícil.
Doncs bé, abans d’arribar a Mont-roig hem tingut la primera punxada.
Després de reparar hem pedalat 500 metres més i, … segona punxada. El matí no començava gaire bé, però encara podia anar pitjor.
Baixant cap a l’Aufinac he caigut com un sabatot. M’ha quedat el cos ple de rascades i contusions. El colze i el costat de la cadera han quedat com un mapa. Què hi farem !!
Portar al Pere en el grup té molts avantatges. En un moment ja m’havia curat el colze tant bé com m’ho haurien fet a qualsevol ambulatori.
I després, sense mandra, hem pujat la rampa de formigó i també el coll de la Carabassa.
Esmorzar al Cafè de Pratdip on el Jaume s’ha portat com un senyor de 51 anys. Tot pagat !! Gràcies, gràcies!
A Pratdip amb incidències
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.