La VipXtrem era el meu gran repte d’aquest any. Ja ho tenia tot preparat. Entrenament, mentalització, estudi del trajecte, tot i tot.
Però la mort d’un dels participants va fer que tot quedés entristit, ja no valia la pena esforçar-se, no tenia sentit.
La cursa va quedar suspesa immediatament però en funció de la situació de cada participant et feien tornar cap a Vimbodí per la carretera més propera a la zona on et trobessis.
Abans de les 7 del matí, la zona de la sortida s’omplia amb més de 600 ciclistes preparant els últims detalls.
Jo portava la ruta marcada amb el punt quilomètric de cada cim. Tot ben estudiat.
S’havien de completar 126 km amb un desnivell de 3.400 m +, per tant la tàctica era CONSERVAR.
La pujada a La Pena i el coll del Castell de Riudabella els vaig poder fer a bon ritme, notava que les cames podien aguantar força bé.
Però després de Vilanova de Prades s’havia de pujar fins al Tossal de la Baltassana, que té unes rampes força dures, i allí vaig veure que em tocaria patir. I no m’equivocava.
Però t’anima molt que uns quants companys t’aplaudeixin a la Febró (meitat de recorregut). Gràcies Alberto, Jaume, Primo i Manolo.
L’avituallament més complert, és a dir “el dinar” era a Mont-ral. Un plat de pasta exquisit.
És molt difícil anar junt amb els companys, però al menys en els avituallaments ens anàvem retrobant uns petits minuts.
I això és tot, perquè a dalt de la Bartra ens indicaven que la cursa quedava suspesa i que baixaríem per la pista més directa fins a Vimbodí tots en grup. Decisió totalment compartida per tots i cadascun dels participants. No podia ser d’altra manera.
Llàstima perquè els meus tifosi no van poder lluir la pancarta que m’havien preparat. Però contínuament em vaig sentir recolzat per totes elles i ells (potser hi tenia alguna cosa a veure la quantitat de pi-pips que escoltava del whatsapp).
Pots veure el track a wikiloc