Des del 21 al 23 de juny tres penyistes hem fet la Pedals d’Occitània. Es tracta d’una ruta en BTT pel pirineu francès, de 225 km i 6.000 m +.
Els tres valents a punt d’iniciar el viatge.
La ruta comença i acaba a Vielha. Després de fer nit a l’hotel Riu Nere, el dissabte 21 a les 8 del matí ja estavem llestos per començar a pedalar. I com tothom, ens vam fer la foto davant l’oficina de Pedals.
1a. etapa VIELHA – BOURG D’OUEIL . 69 km 2.230 m+
Havíem d’arribar a Bourg d’Oueil per fer nit i com a fita destacada teniem l’escalada al Port de Portilhon.
Camí del Saut deth Pish.
I arribem a Bossòst.
El Portilhon comença per la carretera però s’acaba endinsant en una pista de fortes rampes que ens deixaran al cim del coll.
El descens del Portilhon és la primera sorpresa agradable de les moltes que viurem en aquests tres dies. Es tracta d’un sender ple de fulles seques on el camí va serpentejant entre les roques. Molt divertit.
I el dinar ens esperava a Bagneres de Luchon. El restaurant Faisan Doré ens va preparar un menu deliciós que vam regar amb 3 litres tres d’aigua clara i fresca.
Després de Bagneres de Luchon ens quedaven 15 o 16 quilòmetres que es van fer llargs i pesats. Els culs començaven a tenir ganes d’arribar.
Però els senderons continuaven sent espectaculars.
A Saint Aventin la calor ja ens apretava molt. Continuavem buidant els bidons en un tres i no res. I no podiem desaprofitar l’oportunitat de remullar el clatell amb l’aigua fresca.
Ja faltava menys per arribar a Bourg d’Oueil, on passaríem la nit.
Un poble realment petit i tranquil. Però amb un bon sopar.
2a etapa. BOURG D’OUEIL – ASPET . 90 km 1.950 m +
Havent descansat més o menys toca posar a punt les bicis i començar una nova etapa. Avui hem de fer la cota màxima de 1.850 m.
L’ascensió al Port de Balès és dura però les vistes són immillorables.
De tant en quant el Pere havia de consultar el road-book per saber la direcció de la ruta.
A Saint Bertrand de Comminges feiem la parada per dinar. Un sandwich francès, amb mantega francesa i fromage francès. Que no ho saben que els entrepans són més bons sucats amb tomàquet o què?
Però la catedral era força gran.
Al llac de Barbazan hi havia nois i noies banyant-se. Ens van fer venir ganes de posar-nos a l’aigua, però…
A molts pobles tenen el monument en record dels morts durant la guerra, però a Izaut de l’Hòtel fins i tot l’havien pintat de blau-cel.
Just arribar a l’hotel Le Bois Perché d’Aspet, després de 90 km, ens cedien una manguera per deixar les bicis netes i polides.
Com que ens van donar sopar a dos quarts de vuit encara vam poder anar a estirar les cames una mica.
3a. etapa. ASPET – VIELHA . 65 km 1.900 m +
Últim dia. I a les 7 del matí es posa a ploure amb força intensitat.
Els ciclistes que dormíem a Aspet ens llevem amb diferents ànims. Els de Lleida decideixen irrevocablement trucar a un taxi i que els porti fins a Vielha, els de Tona s’esperen una mica per veure si afluixa la pluja. I nosaltres tenim clar que hem de sortir, encara que ens mullem, però fa mandra. A l’últim moment el Jaume decideix no jugar-se la vida i opta per l’opció sensata que és pujar fins al Coll de Menté en taxi i esperar-nos allà a dalt.
Quin patiment !
En els tres dies hem anat trobant-nos amb una colla de 4 bikers de Tona i de Vic que feien el mateix trajecte. Molt eixerits i divertits.
La baixada del Col de Menté, des de l’estació d’esquí de Mourtis, està molt humida i ens fa prendre precaucions per evitar les relliscades.
Arribem a Catalunya !! l’antiga frontera de Fos, ara deserta.
A Lès ens treiem l’espina clavada amb el sandwitx de St. Bertrand de Comminges i ens demanem un pa amb tomaca i truita com déu mana. Ens l’hem guanyat.
No podíem arribar a Vielha secs, així que pocs quilòmetres abans d’acabar la ruta ens cau un aiguat que ens obliga a amagar-nos en una parada de bus.
Maillot de finishers merescut.
Pots veure el track a wikiloc
Que gran reportage y envidia de ruta, las vistas son espectaculares!!