Vilanova de Prades

Només falten 20 dies per la Vip Xtrem i he d’acumular moltes hores dalt de la bici. Així que aquest dissabte n’hem fet una de sonada.
Sortida fins a Vilanova de Prades en BTT amb un total de 120 km i 2900 m+. Ah! i a 32 graus de temperatura. Realment la ruta és dura, però el Sol ens ho ha complicat encara més.

Hem arrencat a les 7 en punt del matí en direcció a Alforja per afrontar el primer coll del dia, el coll d’Alforja.
Ja començaven els primers problemes amb la pressió d’algunes rodes.


Després del coll d’Alforja hem baixat per la trialera que ens duia fins a la Venta del Pubill a fer una Cocacola. Tal i com diu el Joan de Mont-roig s’ha de parar però no estacionar (està fet un savi).
I des de Cornudella començàvem el segon cim del dia. Pujada per senderó cap a l’ermita de Sant Joan del Codolar.
El Geert i jo hem de fer la VipXtrem i hem volgut assajar la foto de l’arribada dels finishers.


L’ermita de Sant Joan del Codolar.


D’allí cap a Albarca per un senderó que ja l’hem fet en algunes ocasions però que continua sent una joia. I d’Albarca fins a Vilanova de Prades era potser la zona més pesada de tota la ruta. Un trenca cames de pujades i baixades que ens han fet entrar gana i ganes d’arribar.


Per fi es divisa la vila de Vilanova de Prades.

I l’esmorzar-dinar ha sigut de campionat. Un entrepà de llonganissa amb formatge d’uns 55cm de llarg. Apa cosí!!


Després de dinar ha costat arrencar i alguna petita pujada semblava que fos un tourmalet però hem aconseguit arribar fins a Prades.

Després de Prades cal fer una pujada bastant dura, però ha valgut la pena perquè després el descens ha sigut molt llarg i divertit. Zona molt espectacular pel paisatge i per les velocitats que s’agafen.
La baixada ens ha dut fins al pantà de Siurana, havent de fer tres parades per reparar tres punxades. Coses que passen!


I encara ens quedava teca. Després de Cornudella hem hagut de tornar a pujar el coll d’Alforja per l’altra vertent, dura i pesada. I des de dalt del cim del coll hem agafat la pista de 7 km fins a Puigcerver, que sembla que no puja, però sí que puja.
Ha costat arribar a l’ermita de Puigcerver. Ja no ens quedava menjar, ni aigua, ni forces, ni ganes.
Però a partir d’allí ja era tot de cara avall.
Arribada a Cambrils a les sis i deu minuts. Ens ha sortit una mitja de 14km/h.