Sortida maratoniana. Més de 100 km en BTT són molts quilòmetres i si a l’arribar a casa ha sortit una mitja de 22km/h vol dir que hem anat amb el punyal entre les dents.
Hem format un pilot de bikers molt nombrós. Hem sigut 23 ciclistes. I hem tingut de tot, caigudes, trencades de pinyons, doblegades de canvi, i no sé que més.
Tot el recorregut és molt pla. Permet rodar depressa perque molts dels camins són asfaltats. Només has d’anar fent petites parades de reagrupament i tornar-te a posar a fondo quan arriba l’últim.
En el primer senderonet que hem trobat el Sr. President s’ha fomut de lloros amb el corresponent cop al genoll, que l’ha obligat a posar-se gel durant l’esmorzar.
Una altra caiguda. El Xavi lluitant amb un esbarzer.
Foto experimental. Volia ser “la llum al final del túnel” però ha quedat fatal.
Canvi doblegat.
I la baixada que ens duria fins a Santes Creus. Últim quilòmetre abans de la parada per esmorzar.
Després de l’esmorzar toca fer la foto de rigor a les escales del monestir.
Caiguda del Robert.
En tot el matí hem disfrutat de sol i una temperatura molt agradable.
Ja som a Reus. Això ja està gairebé fet.
SANTES CREUS
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.