No sé si és l’etapa reina, però es fa pesada, dura i llarga.
I a més ens hem mullat. A l’alçada del camp de golf ha fet un ram de cinc minuts amb arc de St. Martí inclòs.
Les bicis de muntanya aguanten tot el que els hi fem però les cadenes de tant en quant diuen prou. La del Ribi ho ha dit avui.
A punt de pujar cap als Dedalts. Que és una pujadota amb unes rampes molt, molt dures.
Encara no havíem fet el cim “absolut” però ens hem fet les fotos per si de cas ja no ens quedaven forces després.
El de les ulleres rares era un desconegut que passava per allí…
I finalment hem aconseguit arribar a dalt. Als Dedalts.
L’esmorzar a Vandellòs i després encara hem pujat cap a Remullà per sortir a Sta. Marina i baixar per la trialera de l’Aufinac.
Dedalts i Remullà
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.