Ara que s’acosta la setmana de Sant Jordi, us presento un dels llibres que més ha influït en la meva carrera de docent.
Daniel Pennac ha viscut la cara i la creu de l’ensenyament. A Mal d’escola parla de la seva experiència docent, però també del fracàs escolar, que va patir en pròpia pell quan era un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que afecta l’aprenentatge de llengües. Pennac sent tenir més en comú amb els nois víctimes del fracàs escolar que no amb l’enginyós professor que els vol treure del forat.
Pennac es meravella que ell mateix, una nul·litat acadèmica, es convertís amb els anys en professor de secundària i en un novel·lista de renom internacional. En aquest text, a mig camí entre l’assaig i l’autobiografia, fa un homenatge als educadors i als nens que sempre han estat els últims de la classe. Una obra plena de reflexions pedagògiques que no deixarà a ningú indiferent.
El llibre ha arrasat a França, potser perquè el seu autor sap dosificar, com pocs, l’assaig més acadèmic amb els records autobiogràfics. Entre aquests últims, la narració del miracle: com s’ho va fer aquell col·leccionista de suspensos per convertir-se en professor de literatura. Un professor, per cert, obsedit a fer aprendre textos de memòria als seus alumnes.