Qè faig, multiplico o divideixo?

En aquesta nova entrada vull parlar d’un problema que any rere any i de forma recurrent em vaig trobant en molts alumnes en tots els cursos i en la majoria d’escoles i instituts, és el tema dels problemes de matemàtiques i la dificultat de molts alumnes a entendre el plantejament. El problema no rau en la dificultat operacional dels problemes en si, sinó en la dificultat de comprensió dels anunciats i per mi aquesta és la clau del problema, ja que l’experiència dels anys d’afrontar de forma repetitiva el mateix tema, m’he adonat que quan un nen que té dificultat percep un problema el primer amb què pensa és en operacions matemàtiques i normalment deixa de banda el què és la resolució de l’enigma que se li planteja, és en aquell moment que un cop llegit l’anunciat el que et pregunten no és sobre el problema en si, sinó que la seva màxima és saber si han de sumar o restar, multiplicar o dividir. Jo mai dono la resposta, si la pregunta és: “He de multiplicar?”  acostumo a fer cara de migpocker o migsorprès i la contrapregunta de l’alumne és: “Doncs dividir, no?”

És en aquest moment quan em plantejo un i un altre cop aquest sentiment de frustració quan me’n adono el poc èmfasi que s’acostuma a fer en la comprensió pausada i racional d’un text, ni que siguin les dues línies d’un problema matemàtic i l’interès simplement per trobar l’operació adequada, per fer-la i expressar un resultat, sense haver tingut en compte en cap moment que el que s’està fent és la resolució d’un enigma a partir de diferents possibilitats operacionals ja apreses.

Puc semblar un pèl primmirat, i algun cop ho sóc, no me’n amago, però el que sí sé és que quan l’alumne arriba a 3r o 4rt de l’ESO la dificultat de plantejament del problema ja és més gran, on hi apareixen figures geomètriques o problemes amb incògnites, on la dificultat mai rau en l’execució, però sí i de forma repetitiva en la comprensió del text i el plantejament per articular una hipòtesi, correcta o no, del problema en si a partir de les diferents variables aplicades. I la falta de comprensió del text de poques línies es repeteix.

I és quan dubto de moltes coses…

Dubto que si no ensenyem bé a pensar per poder resoldre un problema de caixes i ampolles o de setmanes i dies, aquests alumnes, un cop siguin grans, puguin resoldre moltes de les situacions que ens porta l’edat adulta.

Però aquí hi serem, mentre hi som, un i un altre cop i els que calgui. Seguirem intentant fer veure que pensar de forma pausada i reflexiva per resoldre un problema a partir de la bona i repetida lectura de l’enunciat, i del plantejament indicat no és cap pèrdua de temps.

Quant a Josep Roig

Em dic Josep Roig i Bonet, sóc de Valls. La meva formació acadèmica com a docent és la suma del conjunt dels meus estudis i de les meves experiències laborals:- Llicenciatura en Història UdL - Llicenciatura en Antropologia UB - Actualment 3r Grau de psicologia UOC-- Penso que som uns privilegiats, vivim en una societat pròspera però que ara està passant uns temps complicats i en que tenim un sistema educatiu universal, públic i gratuït. Amb un nivell acceptable de recursos i amb un professorat ben preparat, això no ho poden dir gaires països al món. Els nens, nenes i adolescents tenen l'obligació d'estudiar fins als 16 anys i nosaltres (família i educadors) com a persones adultes tenim el DEURE d'ajudar-los a formar-se intel·lectualment, socialment i culturalment. Entre tots, hem de posar tots els nostres esforços per convertir el que a vegades és un senderó pedregós en un camí planer
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *