Els Pensaments de Jordi

Aquest escrit el vaig fer quan no podia amb la meva vida fa un temps, és un dels escrits, els quals mai surten a la llum, l’he tornat a veure entre els arxius que no miro mai i m’ha fet somriure, espero que t’agradi com a mi.

Normalment, ho aposto tot; i, hi ha apostes que no he guanyat mai.

Me la vaig jugar quan només era un dimoniet amb el Diable; i inclús Déu em va donar les fitxes i els mitjans per jugar-me-la.

Somrient em va dir fill, d’aquest dolor et costarà sortir…

Abans de voltejar-me, vaig veure al lluny el teu somriure, i els teus ulls, i em vaig adonar, que encara que aposti la meva vida, la perdi, i el Diable s’emporti tot el temps que em queda en aquest món, jo només demanava infinits moments per contemplar-te i escriu-ret versos i poemes.

Que tal dia com avui també quan el meu amor es revela; i ni que no tingui temps de repassar les teves imatges, ni fotografies.

Vull deixar per sempre imprès i en el meu record, tots els moments al teu costat.

Després em vaig voltejar; i a Déu pare que no m’entenia, li vaig dir…

Encara que et faci mal pare. Has de mirar-la amb els meus ulls.

Només així em podràs entendre…

Sabia vostè que des que la vaig conèixer ha canviat la meva vida i el meu món per complet.
Sabia vostè que la seva sola presència m’omple d’energia i encén el meu univers, que quan no la veig el dia és només un simple dia.
Sabia vostè que l’estimo amb l’ànima, perquè amb el cor no és suficient.
Sabia vostè que encén la meva pell amb tan sols el frec de les seves mans.
Sàvia vostè que és la meva ànima bessona, la propietària del meu cor i de tots els meus pensaments.
Sabia vostè que des de la seva arribada m’ha portat moltes alegries.
Sabia vostè que la vull al meu costat en la salut i en la malaltia, en els bons i mals dies.
Sabia vostè que encara que la mort ens separi, només serà físicament perquè més endavant, en un altre temps, en altres anys la tornaré a trobar per a continuar-la estimant en tota l’eternitat.