Real-Ment el ser hum\u00e0 et sorpren a cada pas!!!…<\/p>\n
per altre banda, \u00e9s per aix\u00f2 que es CRE\u00c0 la VIDA, oi?<\/p>\n
dijous sant (28-3-2013) estic a la rambla de Tarragona, centre “neuralgic” de la ciutat, on s’apleguen pel cap baix un 15% de la poblaci\u00f3, un altre tant per cent als centres comercials, uns altres fent turisme rom\u00e0, uns quants treballant en els diferents comer\u00e7os i com no els que ocupen els llits dels hospitals i els que ocupen els bancs de la via publica……<\/p>\n
Tot tipus de personatges, ignorant-se uns als altres, amb la voluntad alguns de deixar palesa la seva presencia per tal de donar-li el corresponent valor social.<\/p>\n
D’altres nomes observen, comparen i es deprimeixen, uns es submergeixen en aquest soroll urb\u00e0 i d’altres en fuguen!!<\/p>\n
TOTES AQUESTES REFLEXIONS LES FAS QUAN, \u00a0no et sents implicat en aquest circ que s’ha muntat i et converteixes en una mena de Indiana Jones buscant el teu cami en mig del caos.<\/p>\n
Llavors es fa un SILENCI en la teva ment i……perceps tot el panorama.<\/p>\n
VEIG en un caixer de la CAIXA una parella amb uns sacs de dormir i aspecte precari, el lloc est\u00e0 totalment il\u00b7luminat, la VISI\u00d3 per un moment pren la relevancia d’un escenari al carrer, amb actors i situacions, \u00a0per tal provocar als espectadors i que en treguin les seves conclusions.<\/p>\n
Com dic, en aquell moment es para el temps, em deixo sorprende per tal visi\u00f3 i em percato de la ceguera colectiva davant un espai, d’uns 16 m2 just al nostre pas…<\/p>\n
Miro l’escena, sento cremor en l’est\u00f3mac, \u00a0dues r\u00e0fegues de pensaments, IMPOTENCIA i MANTENIR la pau interior.<\/p>\n
….miro la meva cartera amb la voluntad de donar-lis el que porto, torno sobre el meus pasos i entro, els sorpren amb un amor\u00f2s somriure, per tal de no inquieta-los i els dono els diners.<\/p>\n
Ella, sorpresa gratament em pregunta d’on soc i em fa saber d’on es ella i em presenta el seu company, \u00a0m’allarga la ma i jo li corresponc, em diu que estan alli perque la gent els insulta i els pega, mentre ella conversa amb mi s’estableix una energia que trascendeix el moment, m’adono que formo part de tot el que all\u00ed esta succeint.<\/p>\n
Que estem uns perque puguin estar els altres i que es tan sencill com dir si a ESTIMAR el que la vida et posa al davant.<\/p>\n
Mentre les dones conversem, ell, s’aixuga les llagrimes amb el sac i mira la situacio, percebo que les llagrimes no son de pena sino d’emocio, de ser sorpresos per un ser huma que es comporta humanament, a mi tamb\u00e9 em salten les llagrimes de sentir l’amor i la tendresa de dos sers humans enmig de mantes velles, pudentes, amb les mans brutes i els cabells greixosos.<\/p>\n
Va ser un moment de complicitat, empatia, de saber-nos uns al costat dels altres.<\/p>\n
Quan vaig sortir estaven abra\u00e7ats amb els diners a les mans……<\/p>\n
Vaig plorar d’emocio, d’haver participat i no haver passat de llarg, d’haver ent\u00e8s el missatge.<\/p>\n
Es tan sencill com un somriure, com allargar-nos la ma, donar el que “gratuitament” se’ns ha donat (el que erroniament creiem que ens hem guanyat), compartir experiencies, desenganys i llum.<\/p>\n
Real-Ment un dijous Sant on l’esperit de Jesus es va fer present en un caixer, ben il\u00b7luminat, ple de diners i alhora fent GALA de la pobresa.<\/p>\n
ELL, Jesus de Natzaret no es va refugiar, no! va sortir exposat, no callant, obeint el seu cor i sabent-se en possessi\u00f3 de la veritat.<\/p>\n
Sabia que hauria de soportar el pes d’una pesada creu, la de tota la humanitat, cega i centrada en el seu EGO.<\/p>\n
Aquell “espectacle” va proporcionar llum a tots els que volien VEURE!!<\/p>\n
…… cada dia, cada instant podem obrir els ulls.<\/p>\n
s’acabarien les penes, les injusticies, les absurditats!!!<\/p>\n
Que als caixers s’hi refugin els pobres, mes clar ja no pot ser.<\/p>\n
un dijous intens REAL-MENT, des de la simplicitat de la VIDA.<\/p>\n
Francesca Queralt, en pAU.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Real-Ment el ser hum\u00e0 et sorpren a cada pas!!!… per altre banda, \u00e9s per aix\u00f2 que es CRE\u00c0 la VIDA, oi? dijous sant (28-3-2013) estic a la rambla de Tarragona, centre “neuralgic” de la ciutat, on s’apleguen pel cap baix … Continua llegint