El Món té noM.

El Món té noM,

i és, Mare Terra,

Terra abraçada per la Mar.

Tots som Terra, tot fou Mar.

Aigua i Terra elements de creació……

… l’art de les MANS,

…. la VOLUNTAD  de crear,

…. el poder aglutinant

… l’alquimia.

El Món té nom, n’es UN !

t’ho miris com t’ho miris

de dalt o de baix, dreta o esquerra.
Món↔Wou (Món↔ Que està)

Un↔nU↔One

Trobada de MOTS

que remeten a la senzillesa de la creació.

La MARe que deix pas a la Terra.

La Terra que s’obre pas des la MAR.

De Cesca, en pAU

========================================

==================================

Buscant l’etimo de TERRA:

Em surt aquesta entrada tan interessant, on defineix la terra com ESSER SECO, asciugo .

M’agradat fer la consultar en català, i que la resposta hagi sorgit en italià, doncs amb el meu amic Dante Alighieri m’he tornat a trobar.

Adjunto la resposta a TERRA:

“on Dante Alighieri ja es referia a ELLA com “la gran secca”.

continua dient l’entrada “esiliato cioè fuori della terra nativa…

propr.la cosa asciutta in oposizione al mare, che é la cosa umida.”

Amic Aliguieri, sempre amb la teva llum (us remeto a l’entrada de DANTE).

En pAU i Cesca.