GERMINAR

Germina en la blavor, en la rotunda vermellor de la rosella.
Cop de sang de la terra feta subtil matèria.
Esvoladissa espiral codificada
que en la seva inmensa varietat dóna la vida.
Com tu la dones, Senyora de la fondalada,
obagosa matriu, sangnant entranya,
enlairada al vol de l’oreneta
que persegueix, una i una altra i una altra vegada
l’espiral, la dansa, la volta sobre l’eix de tu mateixa.
I de mi i d’ell.